Ensenyances de la vida
M’hauria encantat que algú m’hagués ensenyat algunes de les coses que he hagut d’aprendre a base d’experiència. Potser donem massa importància a les matemàtiques i massa poca a altres competències
Sovint les primeres vegades la cosa no va bé, no tinguis por al fracàs i no deixis d'intentar-ho
Aquesta setmana he apadrinat una promoció d’estudiants que tot just han de començar la seva etapa universitària i m’agradaria compartir amb vosaltres alguns dels consells que els he donat.
La vida és bonica i complicada. Ja fa més de trenta anys que vaig deixar l’institut per poder començar els estudis universitaris. Quins records més bonics! He viscut tant! He après tant!
En tot aquest temps he après algunes coses que voldria compartir amb vosaltres. Una de les competències que més m’han ajudat i més treballo amb joves és la capacitat per focalitzar l’atenció. I el primer pas per poder focalitzar l’atenció és tenir prioritats. Les prioritats ens ajuden a prendre decisions, a valorar què és important i què no, què atendre i què ignorar. Ara mateix la meva prioritat és escriure aquest article així que quan sona una notificació del mòbil no l’atenc, ja que no és prioritària. Quan el gos ve a demanar-me per sortir a passejar, quan em diuen de mirar una sèrie o quan em truca un amic valoro si ho puc atendre o no en funció de les prioritats que tingui en aquell moment. No ho oblidis, si no tens prioritats viuràs per les prioritats d’altres persones.
També he après a automotivar-me. Ningú m’ha vingut a despertar al matí, ningú m’ha animat a escriure llibres, ningú em felicita pels assoliments. Hem de ser capaços de perseverar de manera intel·ligent, perseguint els nostres somnis i sabent que, fins i tot, hi ha més gent amb ganes de desmotivar-nos que de motivar-nos. Somia, somia ben fort i en despertar transforma aquest somni en un objectiu i dissenya un pla de treball per poder assolir aquest objectiu.
Durant tot aquest temps he après a reconèixer els meus límits amb una perspectiva realista. Gràcies a això he estat conscient que tenia molt per aprendre. Sempre he estat molt curiós i amb moltes ganes d’anar aprenent. No ho sé tot, no soc més llest que ningú i gràcies a aquesta humilitat he après tantes coses... Sovint m’he deixat acompanyar i guiar, deixeu-vos acompanyar, trieu bona companyia, sens dubte. No cal ser amics de tothom. Respectuós sí, amic, potser no.
No sempre m’he sentit segur ni competent, la vida està plena de primeres vegades, però no per això he deixat de fer res. El valor és important, molt important. No tinguis por al fracàs, sovint, les primeres vegades, la cosa no va bé, però no deixis d’intentar-ho. Aprèn a conviure amb la possibilitat que pots fallar i si ets capaç d’aprendre del que has viscut no hauràs fracassat mai.
També he vist que el problema no són les grans desgràcies, que el veritable problema de la vida és l’acumulació de petits problemes sense gestionar, de petites traïcions sense resoldre, de petites frustracions, de petites decepcions. Gestiona el dolor. La vida és bonica i és dura. Posa en context el que has viscut i no deixis de seguir caminant.
Podria seguir i seguir. Tingues una mirada amable amb tu mateix, busca ajuda quan la necessitis i el que és més important i no has d’oblidar mai: que algú no et valori no vol dir que no tinguis valor. Viu, explora, gaudeix, esforça’t, persevera i torna a gaudir. Potser d’això va la vida, de viure. Molta gent sobreviu... Jo t’animo a viure...