Egos
L’egòlatra pensa que és més important del que realment és, però, quines conseqüències té per a ell i per a les persones que l’envolten aquesta manera de pensar?
El món no gira al teu voltant. Estàs projectant els teus fantasmes i distorsionant la realitat
L’altre dia estava amb una amiga argentina i em parlava d’una persona que era molt complicada. “És argentí, té molt ego”, em manifestava entre somriures mentre em feia l’ullet.
Vaig tornar cap a casa tot pensant en el que havia dit. Certament, l’ego, siguis d’on siguis, ens complica molt la vida a nosaltres mateixos i a la gent que ens envolta.
L’ego sol ser fruit de la unió d’una autoestima baixa i d’una necessitat, quasi patològica, de sentir-se respectat. Però, estimat egòlatra, el problema no és que no et respectin, el problema és que tu mateix no et respectes.
La gent no va pel món faltant-te a tu al respecte, en general va faltant al respecte a tothom. De veritat, no ets tan especial. El món no gira al teu voltant. L’únic que passa és que estàs projectant tots els teus fantasmes i distorsionant la crua realitat.
No veus les coses com són, les veus amb por, amb inseguretat i creient que la gent es fixa més en tu del que realment ho fa. La teva necessitat de reconeixement provoca l’efecte contrari, de veritat. La gent veu que ets rígid, que depens de l’admiració aliena i completament irracional i fins i tot capritxós.
Quan intentes aclaparar mèrits que no et toquen, en realitat estàs fent que la gent deixi de treballar amb tu o deixi de col·laborar amb una persona que no ha fet mai res però que vol aprofitar el que altres fan de manera oportunista.
Quan vols ser tu el que surt a la foto i fas un cop de colze per col·locar-te en millor posició no estàs guanyat res, ans al contrari, estàs perdent tota oportunitat de comptar amb el talent que t’envolta. Potser t’han d’aguantar perquè compres la submissió de la gent que tens a prop amb una nòmina o amb uns privilegis, però, creu-me, quan puguin deixaran d’estar al teu costat i, si poden, fins i tot et faran la punyeta.
Benvolgut egòlatra, no despertes admiració, això només passa als teus deliris que alteren la realitat pel que creus que és real. Alguns senten llàstima, altres ràbia i molts indiferència... Indiferència, precisament tot el contrari del que busques.
Hem d’aprendre a gestionar l’ego. No necessitem fer coses importants, no necessitem ser ningú a la vida, no necessitem una claca que ens veneri i admiri, i si ho necessites has de saber que estàs en una posició molt fràgil i vulnerable. T’està sortint molt cara aquesta necessitat d’admiració. El peatge que et fan pagar és molt elevat. Qualsevol espavilat et vendrà una mica de reconeixement a canvi de beneficis per a la seva butxaca.
Tu que tan bé et veus i que et tens per tan admirat, per un exemple a seguir, per un compendi de virtuts a imitar, en realitat, cada cop que obres la boca reclamant uns mèrits que no et pertoquen o cada cop que fas un cop de colze per arribar més lluny, despertes la més intensa de les llàstimes i de les penes.
De veritat. No necessites ser admirat.