x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
El racó del psicòleg

El psicòleg referent

La meva proposta és que tinguem tants psicòlegs com metges referents als centres de salut perquè farà que la gent pugui gestionar millor la tensió del dia a dia i pot servir per evitar malalties.
El psicòleg referent

El psicòleg referent

El psicòleg referent

Actualitzada 05/06/2020 a les 18:28
Gran part dels problemes de salut que patim tenen el seu origen en un problema de caire psicològic. Bé, siguem seriosos, no em refereixo a relacions màgiques del tipus el teu fetge diu el que el teu cor calla, ni de bon tros al famós tens un problema amb el teu pare que t’està provocant un problema autoimmune, ni històries d’aquestes.
El que sí que és cert és que determinats estats psicològics intensos i/o mantinguts durant molt de temps acaben provocant trastorns físics, especialment en l’àmbit muscular, articular, de pell, digestiu o cardiovascular.
Les situacions de tensió mantinguda provoquen debuts de malalties autoimmunes, alteracions hormonals i activació i acceleració dels processos cancerígens; en definitiva, els problemes psicològics ens fan més vulnerables i emmalaltim més. L’angoixa no provoca cap malaltia, però els obre la porta tot activant el sistema nerviós, l’endocrí i l’immunològic.
L’angoixa, la depressió, el maltractament o l’abandonament emocional obren la porta al consum addictiu de drogues, alcohol o menjar de manera compulsiva. De moment passem de les drogues i centrem-nos en les conseqüències de menjar malament per culpa de l’angoixa com ara colesterol i sucre alt, i totes les malalties que provoquen, des de la diabetis fins al càncer de còlon, passant pels infarts.
Tinc més arguments per a la meva idea no tan boja. Què hi ha darrere de molts accidents de trànsit? Distraccions per tenir el cap en un problema? Fatiga per manca de descans?
De moment només ens hem fixat en temes mèdics, però un psicòleg a cada centre de salut pot ajudar molt més ja que els trastorns psicològics, que amaguem i estigmatitzem, provoquem milers de jornades laborals perdudes, exclusió social i limitació de la qualitat de vida de famílies senceres.
L’estrès, la tristesa, la psicosi, són contagioses... Per allà on passen deixen una estela de patiment, destrucció i dolor. Què li passa a una família amb un pare deprimit? O amb una mare angoixada? Com pugen aquests nens? Què li passa a l’equip d’un cap estressat? Com és la feina amb un company que està ressentit?
Jo no tinc cap dubte. Necessitem la figura del psicòleg de capçalera, d’accés universal. De fet si pensem estrictament en termes econòmics veureu que és la millor de les inversions: a més a més de tot el que estalviarem en medicació, baixes i proves diagnòstiques, la gent, amb un psicòleg –competent– de referència estarà més sana i equilibrada, tindrà recursos per gestionar millor la tensió del dia a dia, prendre millors decisions, evitar els conflictes i un ampli repertori més d’avantatges.
Si d’una cosa estic segur és que en els meus més de 20 anys d’experiència he pogut observar que el problema no són les grans malalties. El problema que patim, el que hi ha darrere de moltes malalties i trastorns, és l’acumulació de frustracions, tensió, desenganys i mil adversitats més que no gestionem o que gestionem com podem.
A qui pertoqui, valori-ho amb una mirada oberta, també en termes econòmics i, com no, de prevenció de la salut i de la qualitat de vida. Tindrà clara la seva decisió.
  • #4 Segona generació prozac
    (08/06/20 13:50)

    Com a societat estem perduts, voler solucionar els problemes relacionats amb el nostre "modus vivendi" com l'estrès, la tristesa, la psicosi, etc amb fàrmacs sense canviar ni una mica el nostre estil de vida, és simplement un suïcidi assistit.

    Respondre
  • #3 Sentit comú...
    (07/06/20 22:54)

    La veritat és que el que planteja l'article és totalment de sentit comú. Després de treballar durant més de 7 anys a un centre mèdic puc assegurar que gairebé el 80% dels pacients acudien a consulta era per problemes psicològics i les dificultats que d'aquí se'n derivàven. Estic 100% d'acord amb l'article i la veritat. Em sorprèn no s'hagi pensat abans. Al final el què més ens manca als humans es la comprensió de nosaltres mateixos, es el saber com lidiar amb certes situacions i si no ho sabem fer doncs tenim al Psicòleg que ens guia en el procés. Que ens dóna una idea real del què ens passa i no una idea basada en els nostres punts de vista. Veritablement les situacions de malestar sostingudes creen malestar al cos. Ho se per experiència, la meva pròpia. Gràcies per aquesta informació i per obrir la porta al que fa tants anys que veig.

    Respondre
  • #2 Sentit comú...
    (07/06/20 21:18)

    Perdoni, pero no vulgui comparar un metge amb un psicòleg, perquè la diferència de formació és abismal! El que els metges no haurien d'haver perdut (algun no ho ha fet) es el saber tractar la persona més enllà de donar sempre farmacs! Per altra banda hi ha grans diferències de formacions entre els psicòlegs i Deu mis guard de segons quins "referents".

    Respondre
  • #1 Salva
    (07/06/20 11:03)

    Señor Tomas, hauria de ser un psicoleg clinic, no?!

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts