Tot el que pots aprendre

Tot el que ens passa a la vida suposa una oportunitat per aprendre, però, per què hi ha gent que sembla que mai aprèn res de l’experiència? Per què ensopeguem un, dos i mil cops amb la mateixa pedra? Què ens va ensenyar la crisi del 2007? Què ens ensenyarà la crisi de la Covid-19? Anem a pams... Estem vivint una situació rica en matisos, que ens provoca moltes emocions, molt intenses i, a voltes, de signe contrari. Sentim por, però també sentim esperança. Sentim angoixa però també confiem, oscil·lem entre l’egoisme i la cooperació, entre l’energia i l’esgotament... Sentim i pensem moltes coses. L’ordre mundial s’ha capgirat del tot i tot allò que donàvem per segur ha deixat de ser-ho. Veiem esforços col·lectius i actituds egoistes, tenim tant per aprendre! El món, la Covid i la vida no paren de donar-nos lliçons, però això no importa en absolut, ja que el que és realment important és allò que aprenem.

En psicologia ens agrada diferenciar entre ensenyament i aprenentatge pel que fa als processos educatius. Quan parlem d’educació, allò realment important és el que aprenem, no el que ens ensenyen. Estem d’acord que perquè puguem aprendre, si dissenyem un ensenyament de qualitat, el nostre aprenentatge serà més fàcil, millor i més consolidat. Tot i això, ja podem tenir el millor pedagog del món i el millor equip de mestres del món, que si una persona no vol aprendre res, no aprendrà res. Per poder aprendre cal que es doni tot un seguit de condicions. En primer lloc, cal tenir una actitud humil pròpia de qui és conscient que no ho sap tot i que té molt per aprendre. Aquesta actitud es transforma en una receptivitat, en una predisposició per aprendre les lliçons que ens ofereix la vida i en unes ganes d’incorporar nous aprenentatges.

Però amb això no n’hi ha prou, que no és poc! Per poder aprendre necessitem tenir certa capacitat d’anàlisi que ens permeti extreure la lliçó de la palla, afinar en la interpretació dels fets i extreure conclusions que siguin vàlides i fiables. Un cop analitzat el que ha passat hem d’assimilar-ho, és a dir, fer un foradet al nostre arxiu i guardar-ho ben guardat i ben identificat de tal manera que ho puguem recuperar quan ho necessitem. Finalment, hem de ser capaços de transferir i aplicar allò que hem après a situacions que siguin similars al que hem viscut, sabent, que mai seran ben bé iguals. La bona notícia és que per aprendre no cal res més que tenir ganes d’aprendre i ja anirem polint, així que potser podríem aprofitar aquest temps que estem vivint, amb totes les lliçons que ens està oferint, per aprendre, aprendre i aprendre.

Quins aprenentatges podem extreure d’aquesta pandèmia i de totes les lliçons que ens està oferint? Cadascú en traurà els seus. Alguns de bons i d’altres d’esbiaixats. Jo personalment en trec molts, ja que m’agrada aprendre, però em quedo principalment amb dos. El primer és que hem d’ensenyar als fills a ser resilients, a adaptar-se als canvis i a viure una vida dinàmica, intensa i plena, sense por, confiant en les seves capacitats per viure i per ajudar altres persones a viure. La segona és que cal viure la vida a fons i que la propera pandèmia no ens hauria d’enxampar sense haver viscut.