Drogues i jovent

El tema de les drogues és molt seriós. Les drogues no són joguines, ni un passatemps, ni res amb què experimentar. Per què prenen drogues els nostres joves? Doncs per molts motius. Alguns ho fan per atenuar l’angoixa que senten. L’adolescència és una època de molts canvis, amb molta pressió social, expectatives per assolir i frustracions per gestionar.

Alguns joves troben la pau en l’esport, d’altres en les hores passades amb els amics, però molts, massa, troben la pau en el consum de drogues.

També hi ha qui consumeix perquè cerca el reconeixement. Els adolescents se senten sols, incompresos, amb una autoestima fluctuant i una identitat inestable. Disposar d’una xarxa de suport social els proporciona seguretat. Si els seus referents són esportistes, faran esport, però si els seus col·legues són consumidors, consumiran.

Hi ha qui consumeix per avorriment. Quan un està ocupat no té temps de consumir o, com a mínim, és més complicat. De fet, aquest és un dels pilars dels programes de prevenció i gestió de les drogoaddiccions: oferir alternatives amb el temps de lleure. L’esport, la cultura, els serveis a la comunitat i l’art solen ser les millors opcions.

Finalment, hi ha qui consumeix per manca de referents als quals adreçar-se amb confiança, demanar i obtenir informació de qualitat i no esbiaixada.

Aquests són els principals motius de consum, però sempre, sempre, consumeixen perquè no són conscients de les conseqüències que tenen les drogues, i aquí és on entrem els pares, els educadors i la societat en general. Ens hauríem d’obsessionar que els nostres joves tinguin clares les nefastes conseqüències que suposa consumir qualsevol tipus de droga.

Seguim per controlar la disponibilitat, la visibilitat i l’accessibilitat de les drogues i això es fa amb pressió policial, judicial i penal. No pot ser que jo vegi com estan consumint a la una del migdia davant d’un institut. Ni més ni menys.

Donem alternatives als nostres joves, especialment per ocupar el temps que passen fora de l’escola. Podem ajudar a fer que els pares puguin conciliar millor i estar al seu costat a les tardes, però també els podem ajudar amb una bona i econòmica oferta d’activitats extraescolars.

I acabem oferint suport i disponibilitat de tots els agents educatius implicats en la seva formació. Tots tenim un paper. Els pares, fora ideal, però de vegades no en saben, no poden o no volen. Compte amb les famílies aparentment normals, ningú no en sospita. De vegades ells mateixos consumeixen, són una font d’estrès o estan absents físicament o psicològicament, deixant els nostres joves en una situació d’abandonament emocional i educatiu.

Seguim pels polítics. Promogueu aquesta pressió sobre els traficants, la disponibilitat d’activitats d’oci assequibles i el suport educatiu. Continuem pels mestres i monitors d’extraescolars i el seu paper per identificar infants vulnerables, i per crear un vincle de qualitat cap al qual es puguin adreçar els nostres joves abans de consumir o a les primeres etapes.

I acabem per tots i cadascun de nosaltres, vetllant pel nostre jovent, trucant a la policia quan veiem punts de venda o de consum, oferint alternatives atractives i assequibles i creant un bon vincle amb nanos que no en poden tenir amb d’altres persones.