x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Conversa de Terrassa

“Després del trasplantament vaig començar a viatjar”

Mari Martínez. 36 anys. Infermera, ciclista i cofundadora d’Atida, de la qual és la secretària. El 2011 li van trasplantar un ronyó i ara es prepara per al Campionat d’Europa de trasplantats.
Martínez va començar com a atleta i amb el trasplantament es va passar al ciclisme.

Martínez va començar com a atleta i amb el trasplantament es va passar al ciclisme.

Martínez va començar com a atleta i amb el trasplantament es va passar al ciclisme.

Agnès Santos
Actualitzada 14/08/2022 a les 12:02
Va ser la primera andorrana i subcampiona al Mundial de trasplantats del Regne Unit. Membre de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra, aprofita l’esport per difondre la donació d’òrgans al país.

Com està anant l’estiu?
Atrafegada. Treballant, participant en reunions d’Atida amb el ministeri de Salut, entrenant molt i preparant-ho tot per a l’Europeu i, a més, amb l’exposició fotogràfica Històries per viure.


Quan sol fer vacances?

A partir del setembre. És quan hi ha menys turisme, és més barat, tothom ha tornat i marxem a fora amb la parella.

On solen anar?
Depèn. Tenim una furgoneta i ens agrada molt viatjar-hi perquè ens dona molta llibertat. Agafem la bici, el material d’escalada... Anem als Alps, a Almeria a veure la família o a Salamanca, on viu la meva germana.


Sempre viatja amb finalitat esportiva?

Depèn, però generalment sí. Amb la pandèmia ens hem mogut molt amb la furgo i sempre amb l’excusa de fer esport. Busquem itineraris per fer amb bici o sectors d’escalada.

La pandèmia ha canviat la seva manera de viatjar?
Una mica, ara reprenem el fet de volar i viatjar més lluny, però a mi em feia respecte. Estic trasplantada, prenc medicació i he intentat prevenir més.


I on li agradaria anar?
A molts llocs! M’agrada molt viatjar. A Tailàndia, tornar als Estats Units a Yosemite o al Nepal, que em va agradar moltíssim.

Com eren els estius de petita?
Els passava a Salamanca. La mare és d’allà i com que havien de treballar ens deixaven dos mesos al poble i anava a la piscina i amb les amigues.

I aquest estiu, què té pensat?​​​​​​​
Aquest mes, del 20 al 28, marxo a Oxford a l’Europeu de trasplantats i al novembre segurament anirem una setmana a Almeria i una a Salamanca.

Com porta els entrenaments?
Entreno cada dia. És una competició molt explosiva, són dues proves una de contrarellotge de deu quilòmetres i una altra de trenta quilòmetres de ruta.

Quins objectius es posa?
Donar-ho tot. Gaudir de l’experiència i passar-ho bé. Seran els primers Europeus que disputo.

Té previst participar en altres?​​​​​​​
L’abril del 2023 hi ha el Mundial a Austràlia, però és molt car i si no aconsegueixo subvencions no hi podré anar.

Com va viure l’anterior?​​​​​​​
Va ser increïble. Et trobes amb més de 3.000 trasplantats de tot el món. Parles amb gent que ha viscut el mateix que tu, empatitzes i entres en detalls que amb altres persones no diries.

Com va rebre la notícia del trasplantament?
Tenia una malaltia renal i no era conscient que amb tan poc temps necessités un trasplantament, no m’ho esperava. La família es va bolcar moltíssim per donar-me un òrgan, però els pares es van fer les proves i no podia ser. Llavors la meva padrina es va oferir. Va ser dur, recordo molts viatges a Barcelona i proves fins a l’operació.

L’ha condicionat?​​​​​​​
Tot el contrari. Abans del trasplantament em feia por viatjar perquè sempre tornava pitjor quant a funció renal i em limitava. Després del trasplantament vaig començar a viatjar. He guanyat amb tot.

També esportivament?​​​​​​​
És cert que no ets la mateixa, he portat una malaltia que muscularment m’ha generat un desgast i els immunosupressors no hi ajuden perquè trigues a recuperar el cansament muscular, però intento fer el màxim dia a dia i entrenar el que pugui.

Es dedica al ciclisme, però va començar amb l’atletisme.​​​​​​​
Vaig deixar el salt de perxa pel risc de caure malament, em feia por amb el trasplantament que feia poc que havia rebut. Més tard, vaig conèixer la meva parella, que feia bici, i m’hi vaig anar enganxant.

Com va ser la creació d’Atida?​​​​​​​
Quan necessitava un trasplantament no vaig tenir l’opció de poder parlar amb ningú que hagués passat pel mateix. Vam plantejar crear-la per ajudar-nos i per aconseguir que es pugui ser donant a Andorra.

I com han influït socialment?​​​​​​​
Crec que a poc a poc la societat es va conscienciant sobre la donació. Es pot tenir cert respecte o reticència, però és per desconeixement, perquè realment la donació és salvar i donar vida.
 
Bar Pontones
Tria la terrassa d’aquest bar de Santa Coloma perquè la té a prop de casa, és molt familiar i hi sol parar quan torna de fer bici. “Ens cuiden molt, en David [l’amo] és molt atent amb tothom.”​​​​​​​
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts