“Quan viatjo no porto rellotge”

Agustina Grandvallet. 54 anys. Va néixer a Sevilla, però des dels sis anys viu a Andorra. Als 30 va patir una lesió medul·lar. És la presidenta d’Amida, activista i una apassionada de la lectura.

Agustina Grandvallet, presidenta d'Amida, activista i una apassionada de la lecturaAgnès Santos

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Va començar com a voluntària a l’hospital per acompa­nyar persones amb alguna discapacitat física i ara l’activisme s’ha convertit en el seu dia a dia. Quan té temps estudia filologia hispànica i devora llibres.

Amb tot això, pot desconnectar en algun moment a l’estiu?

Sí, ho intento. L’únic problema és que a vegades vols fer tan bé les coses que dones el teu mòbil personal, però quan marxo de vacances l’apago i el miro només el necessari. Tampoc porto rellotge quan viatjo, no m’agrada tenir hores ni guiar-me pels horaris, sinó fer les coses quan em venen de gust.

Què sol fer a l’estiu?

Normalment amb el meu home anem a la platja. Lloguem una casa amb piscina a Miami Platja a uns coneguts d’Andorra.

I com és un dia de vacances?

Doncs procuro descansar molt, ens llevem, esmorzem, anem a la piscina, al restaurant a dinar...

Quan solen fer-les?

A l’agost fem quinze dies i ens en deixem quinze més perquè a mi m’agrada molt el Nadal. Sempre dic que hi ha cinc estacions: primavera, estiu, tardor, hivern i Nadal. Intentem fem una escapadeta també, aquest any que és el Xacobeo a Santiago de Compostel·la, hi mirarem d’anar.

Li agrada viatjar, doncs.

M’agradava més abans per la comoditat que tenia. Quan vas amb cadira de rodes no és tan fàcil. Quan no tenia la lesió no tenia por d’agafar una moto, una bici o el que fos. Ara, a vegades, arribes a un hotel que encara que et diguin que està adaptat et trobes que el llit és massa alt o la dutxa no és com havia de ser. A mi ara ja no em ve de gust arriscar-me com abans i ho he de controlar tot, per això vull saber que estaré bé i trio llocs que ja conec.

Creu que les destinacions estan preparades per a persones amb mobilitat reduïda?

Hi ha llocs més sensibles que d’altres, va en funció de la comunitat o de qui governi. Els avenços es produeixen pels moviments socials gràcies a les persones que patim i tenim aquesta sensibilitat especial. Però al final és segons cada persona. No hem de tenir límits encara que la societat ens els posi. Tu pots viatjar sola, molts cops els llocs no estan adaptats, però hi vas igualment i t’acabes espavilant.

Alguna experiència o viatge pendent?

Tinc ganes de fer una volta amb trineu de gossos a Naturland durant la nit. També ens agradaria molt anar un any per Nadal a Nova York i fer una ruta amb autocaravana per la Toscana.

I algun que recordi de molt especial?

El de noces perquè vam estar un mes sencer a Cuba. Vam agafar una motocicleta i vam recórrer molts llocs i ens ho vam passar molt bé.

Com l’ha condicionat la Covid?

L’any passat ens vam quedar aquí i aquest any anirem d’hotel al Maresme o a la Costa Brava. Volíem tornar a Formentera, però amb els rebrots no vull agafar un avió.

Com eren els estius de petita?

Anàvem a Mataró perquè quasi tota la meva família és d’allà i el passàvem a la platja.

Què no suporta de l’estiu?

La calor, perquè amb aquest tipus de lesions el nervi simpàtic està alterat i s’aguditza, així com el fred, i condiciona molt.

Què és el que menys li agrada de viatjar?

Fer i desfer maletes.

I què no hi pot faltar a la seva?

Intento portar el mínim equipatge possible, sobretot si vaig a la platja. El que no falta mai són els llibres. I si puc, la meva Nespresso, perquè m’agrada molt el cafè.

HOTEL ROC BLANC

Escull la terrassa d’aquest hotel d’Escaldes-Engordany, en ple centre comercial del país, perquè “durant molt de temps vaig viure a la parròquia” i “venia sovint a aquesta plaça durant l’estiu”.

tracking