“M'agraden els viatges llargs”

No haver fet el festival de música l’ha deixada “en part decebuda” però destaca que l’any que bé es farà i que era la decisió més encertada per motius sanitaris. Es planteja la crisi “com un desafiament en un ministeri on no et pots apalancar”.

Com està passant l’estiu, és un estiu trist per al turisme?

No, molt actiu, totalment diferent dels altres. Ha sigut una feina difícil desconfinar els hotelers i restauradors perquè se’ls ha demanat esforços i tothom tenia por de contagiar la gent. Vam treballar molt amb el sector i a l’estiu pensàvem que podríem descansar una mica ja que havíem fet els deures. Necessitàvem una mica de tranquil·litat i no ha arribat perquè en funció del que passa als països emissors has d’anar reinventant el guió i és un moment d’estar molt present i donar pau i força i confiança al destí.

Com són les seves vacances?

Pocs dies però les faig sobretot pels meus fills perquè els descuides en certa manera amb tot aquest full de ruta dur que he tingut, és cada dia i moltes hores i he fet una parada d’una setmaneta.

Què ha fet?

Fent experiència a Andorra de totes les noves coses que s’han muntat: la platja de Sant Julià, les estacions d’esquí, totes les rutes i després a l’Empordà com sempre. Cada estiu vaig a Sant Antoni de Calonge.

Si no haguessin estat aquestes les circumstàncies com hauria estat el seu estiu?

M’agrada molt viatjar, per això estic a Turisme, i veure com ho fan a altres llocs, com s’estructura el turisme, quines experiències proposen i també m’agraden els viatges llargs. A l’estiu fa temps que no en faig però l’opció era anar al Japó perquè hi ha l’ambivalència entre el món tradicional i la frenesí i al meu fill gran li encanta, sobretot és per ell perquè li agradaria molt. I cada estiu el que fèiem era portar els nens a Aina, després l’Empordà i un viatge. Aquest estiu només Aina i Andorra-Empordà.

Què li agrada fer de vacances?

Tinc una rutina d’anar a veure el mar al matí, comprar la premsa i fer un cafè al costat de la platja i després porto l’esmorzar als nens i comencem el dia. Hi ha bicicleta, platja, no soc d’estar-me allà tirada, i faig pàdel o alguna activitat amb els fills, que són dos nois i necessiten consum energètic. I visitar llocs i restaurants què s’han inventat i faig com un client anònim un estudi de mercat.

Recorda algun viatge especial?

Austràlia, em va impactar molt. Vam fer sobretot muntanya i natura i el monte Uluru em va agradar molt. Quan baixa el sol canvia de colors i és increïble el gran que és i la distància i la poca densitat de població que tenen i inclús Sydney és una ciutat curiosa. Després vaig viure un any i mig al Quebec, a Canadà, i m’encanta. De fet m’agrada tot. Amèrica també: Boston, Nova York, aquestes macro urbs canvien molt d’Andorra.

Coneix tots els continents?

No he anat mai a fer els fiords de Noruega. L’Argentina em va apassionar tot el que és la Patagònia, aquestes immensitats, és molt bonic, i a l’Àsia no he fet cap viatge, per això tinc la inquietud del Japó, la Xina... aquests destins.

Com eren els estius de petita?

Anava amb els pares a visitar la família, en tenim a França, a la Costa Brava, a Barcelona i després féiem un viatge molt llarg i cada any canviàvem de destí. Al País Basc espanyol i francès, a Canàries, a les Illes, a Itàlia...

Sempre els passava fora?

Sempre. Aquí ens quedàvem per les vacances durant l’any i feia esquí de competició. Vaig estar 8 anys a l’esquí club i feia colònies fins al 15 de juliol, entrenaments, anàvem a Matadepera, no estava tan professionalitzat i després marxàvem. Els pares eren mestres i teníem dos mesos plens, tenia molta sort.

BORDA VELLA

La ministra tria la borda encampadana on anava de petita “quan veníem a buscar carrotes als horts”, d’adolescent com a discoteca Menta i ara per dinar i passar una bona estona amb amics.