Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Amb cara i ulls

Gorka Aixàs, Sense vertigen

Gorka Aixàs, Sense vertigen

Gorka Aixàs, Sense vertigen

Gorka Aixàs, Sense vertigen

Actualitzada 09/10/2017 a les 07:28
    Alba Doral
A Tu estàs sonat explica Gabriel Fernàndez la peripècia de Gorka Aixàs carregant cap a Barcelona amb el xec de cinc milions de la inscripció del MoraBanc a l’ACB. Sense vertigen allà on altres haurien quedat amarats d’una suor freda. Així és com va conduir l’equip des de les catacumbes fins a la principal lliga de bàsquet espanyola. Un tipus ambiciós i carismàtic, amb una enorme capacitat de persuasió, especialment si del que parla és de l’esport que ha donat sentit a la seva vida. Si com a jugador (va començar de ben petitet, amb vuit o nou anys) no estava dotat, sí que ha estat un mestre per trobar el forat on és rellevant.
L’actual president executiu del MoraBanc Andorra va néixer a Andorra la Vella el 1977, primogènit d’una basca (d’Eibar) i d’un fill de cal Campinyo d’Andorra la Vella. L’avi havia estat ferrer i la família va regentar després una botiga a l’avinguda Meritxell. El pare es convertiria en un dels arquitectes amb més obra al país. I segurament per aquí es va originar la veta creativa de Gorka, que a l’hora de triar professió va optar pel disseny gràfic, i sobretot la de la germana petita, Nerea, artista plàstica.
En Gorka és un tipus familiar que va créixer en una família de qui sempre va rebre tot el suport: pares i germana es van patejar els pobles més recòndits a la seva etapa de jugador. No estava gaire ben dotat per a la competició, de fet a penes va passar de suplent, però tampoc sembla haver-lo frustrat gaire. I això que, diuen els que l’envolten, el fet de perdre sol portar-ho molt malament: se’l veu emmurriat quan passa perquè, a banda, és un home transparent. Honest, també. Cada ànima és un misteri, però els qui el coneixen aventuren que no ser un gran jugador no li dol particularment perquè, 1: va quedar massa lluny per ni somiar-ho; 2: no va tenir cap problema per trobar un indret on brillar dins del món del bàsquet que tant s’estima.
Els amics desgranen tota una sèrie de virtuts: la generositat extrema, la lleialtat i la destresa –també extrema– per trobar camins i solucions, sovint transgressores, on els altres només detectarien una muntanya de problemes. A sobre, sempre trobant la paraula amable, fins i tot en els moments de crisi. Vaja, probablement el mediador per a algun conflicte aparentment irresoluble que vivim aquests dies. Amb l’únic punt en contra que no sol anar sobrat de paciència.
I un petit defecte que apuntem des d’aquestes línies: potser és massa lax a l’hora de triar amistats. Perquè, Gorka, quan demanem als teus col·legues que expliquin alguna cosa a tall d’anècdota, justament trien el dia que, en plena plaça Roja, vas sentir unes ganes irrefrenables de fer aigües majors i vas haver de creuar aquella enorme extensió plena de llambordes fent una increïble força amb els glutis perquè la cosa no veiés la llum abans de temps.
En mode menys escatològic, el que expliquen de Gorka Aixàs és que és un gran amant de les noves tecnologies –no hi ha andròmina d’Apple que ell no posseeixi– i que és un bon vivant, un hedonista amant del bon menjar i el bon beure. I que tot i no ser el tipus més atractiu de l’univers sempre s’ho ha fet venir bé per tenir xicotes molt maques, prova del seu gran carisma, l’envegen.
Ah! I ell, que ha de viatjar amunt i avall obligatòriament se suma als temerosos a l’hora de pujar en un avió. En un viatge pels Estats Units el van haver de tractar quasi com a Mr. T del mític Equipo A televisiu.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477