Els canelons
Cal trobar l’equilibri entre les tradicions i la innovació perquè tant les rutines com les il·lusions ens fan bé. I tot allò amb què no gaudim convé eliminar-ho
Les tradicions ens fan bé sempre que no ens encotillin i siguin molt rígides
Si ets pare o mare estic segur que has vist Toy Story, Vaina o Blancaneu n vegades, essent n un nombre natural molt elevat. De ben segur que has llegit moltes vegades aquell conte, has explicat mil cops aquella història o has fet la mateixa rutina per anar a dormir cada nit del món. I això és normal. Els nostres fills i filles passen per una etapa evolutiva anomenada de les reaccions circulars que és molt important.
Tu ara ja tens clar que pots predir el futur, bé a petita escala, però imagina què seria no saber mai què passarà i veure-ho tot com si fos el primer cop que ho veiessis. Bé, de fet no sabries ni com es desbloqueja el telèfon!
Les rutines formen part de l’evolució dels nostres nens i així ha de ser, ja que els donen seguretat, els ajuden a configurar el món i els permeten predir què passarà. Som animalons de costums, diuen, i certament és així per a molta gent.
També podem trobar persones que odien les rutines i que volen que cada dia sigui diferent, estimulant i tota una aventura; però si t’ho mires ben mirat podràs valorar que al final la seva rutina tan buscada és, precisament, la manca de rutina.
Doncs el fet és que ara, per Nadal, tenim la rutina de les rutines... fins que deixa de ser-ho... De vegades es trenquen les rutines per la mort de la padrina o la falta d’una persona estimada, de vegades es trenquen per feina o pels estudis a l’estranger dels nostres fills. Però hem de trobar un bonic equilibri entre les tradicions i la innovació.
No sempre podem fer el que volem ni tan sols seguir fent el que fèiem. Què us he de dir. Mireu com ha canviat el món amb la covid. Però, què hem de fer en l’àmbit psicològic. És molt senzill i s’ajusta al primer dels principis biològics i psicològics. Mantenir el que ens fa bé i abolir el que ens fa mal.
Les rutines ens fan bé. La il·lusió ens fa bé. Les tradicions ens fan bé sempre que no ens encotillin i siguin molt rígides. Mantinguem tot allò amb què gaudim. Que no et faci por la crítica, que tant et faci que et diguin que estàs passat de moda o que és molt cuqui-xuxi-piruli.
Però, per una altra banda, sigues capaç d’adoptar noves tradicions. I com ho has de fer? Doncs amb creativitat i analitzant molt bé què cal mantenir i què no. Potser el més important és que passeu junts el dia de Sant Esteve i potser els canelons poden ser fets a casa o fets a fora, si això ha de suposar un estrès magnànim de la padrina que ja no està per fer grans esforços.
Potser podeu dinar a les tres en comptes de les dues per així poder anar a fer una esquiadeta matinal per pair els torrons. Estigueu oberts a canviar les tradicions sense perdre de vista que necessitem certa estabilitat en una vida en la qual tot canvia.