x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
DMG
Recordes quan

Digitalitzar l'Arxiu

El primer catàleg de l’arxiu que es va publicar a internet va ser el del fons Josep Alsina Martí. La base de dades, amb uns 4.000 documents, era accessible per a tothom. Seria el punt de partida del pas de textos, imatges i vídeos a la xarxa.
Alguns vídeos del fons Josep Alsina Martí es van convertir posteriorment a DVD.

Alguns vídeos del fons Josep Alsina Martí es van convertir posteriorment a DVD.

Alguns vídeos del fons Josep Alsina Martí es van convertir posteriorment a DVD.

Fernando Galindo
Actualitzada 07/11/2021 a les 12:08
El 29 de gener del 2004 l’Arxiu Històric Nacional d’Andorra va publicar a la pàgina web una base de dades amb els 4.000 documents fotogràfics i videogràfics que llavors tenia catalogats del fons Josep Alsina Martí, amb fotografies i pel·lícules que el fotògraf havia cedit. L’objectiu va ser clar: passar de les bobines, cintes de vídeo o negatius a la pantalla de l’ordinador a través d’internet. Aquest va ser el primer pas cap a la digitalització de l’Arxiu. El camí, però, no va començar com a tal fins uns anys més tard. Lídia Arbués, responsable de l’Arxiu, explica que cal diferenciar entre aquella fita i el que coneixem avui dia com a digitalització. “No va ser una digitalització en si, però va ser el primer pas per fer-la”, recorda, i afegeix: “No té res a veure amb el treball que fem cada any quan passem fons sencers a digital i a internet, però a partir d’aquí vam començar a tenir una part de l’Arxiu a la xarxa.” Així doncs, la publicació del catàleg al núvol va permetre fer consultes als historiadors o a tot aquell que ho volgués de les obres del fons Josep Alsina Martí que estaven guardades a l’Arxiu. Malgrat això, però, no les permetia visualitzar. Per fer-ho encara s’havia d’anar presencialment a l’edifici del carrer Prada Casadet d’Andorra la Vella i buscar el document in situ. “Ara tenim arxius en línia, documents i textos, sobretot. Això és el que coneixem com a digitalització, que vam començar a fer a partir del 2013 i que anem ampliant una vegada cada any. Per sort, es va contractar una empresa per enviar tota la informació a la xarxa, perquè són molts documents”, explica Arbués. Ara mateix, els catàlegs de l’Arxiu a internet tenen més de 14.900 registres de documents fotogràfics i 11.200 fitxes d’audiovisuals, però es poden veure directament 27.000 textos, 7.000 fotografies i 920 audiovisuals.
Sigui com sigui, penjar la base de dades amb totes les obres d’aquell fons que llavors estaven catalogades a internet va comportar acostar-se a la dimensió digital, amb els avantatges que això comporta per una tasca –la d’indagar i fer recerca de documents en arxius– que moltes vegades es complica pel volum d’informació o, pel contrari, per anar-la a buscar a un lloc i no trobar-la. “La iniciativa va tenir molta bona rebuda per això, la gent ja no s’havia de desplaçar només per saber si allò que buscava ho teníem o no. L’objectiu era aquest, facilitar la cerca de la gent des de casa sense haver de desplaçar-se per consultar el catàleg”, insisteix Lídia Arbués.

Des de llavors, 17 anys després, el catàleg encara està disponible online. “No s’ha canviat, però s’hi han anat afegint coses a mesura que ho anem catalogant”, diu Arbués. “És una tasca complicada, has de fer la classificació, posar les dades importants de la documentació, les persones que hi apareixen... tot perquè sigui accessible per a tothom i sigui fàcil de buscar.” Arbués explica que, malgrat que pugui semblar que internet posa una gran quantitat d’informació al nostre abast amb tan sols un clic, l’Arxiu segueix rebent investigadors, visitants o curiosos cada dia. Un interès que segueix viu i que es va accentuar arran de la pandèmia. “Amb el confinament la gent s’ha tornat a interessar per la història i pel passat”, comenta Arbués. A més, les noves tecnologies permeten agilitzar cada vegada més el procés de digitalització, així que, fins i tot, es pot fer individualment des del mateix Arxiu. “Si algú ve i ens demana que vol digitalitzar algun document que li interessa i que no és a la xarxa, li ho podem digitalitzar en un moment i ja estarà disponible a internet”, explica Arbués.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts