El primer salt dels 'isards'

Tots els integrants del rugbi andorrà sempre es defineixen com una família. Aquesta ha anat creixent de manera exponencial amb el pas dels anys, però tot va començar amb la fundació del VPC Andorra, un dels primers clubs del país, l’any 1961. No obstant això, hi ha una altra data que va suposar un abans i un després en la història del rugbi tricolor: el 8 de novembre del 1987. Aquell dia, l’antic Camp del Consell (actualment l’Estadi Nacional), aleshores sense graderia, va acollir el primer partit del combinat nacional, contra Luxemburg, a qui va vèncer per un contundent 24 a 3. “Va ser un partit que ens va marcar molt a tots, va ser la culminació d’una gran feina”, explica Antoni Castillo, que va “tenir l’honor” de ser el capità del primer combinat nacional.

Un company seu d’aleshores, Alfred Calvo, també destaca l’emotivitat d’aquell partit. “Hi havia molta il·lusió. Érem una miqueta pardillos, al final qualsevol primera selecció té això, però vam sortir molt motivats i vam guanyar”, assenyala el número 2 tricolor contra Luxemburg, que remarca que “sobretot recordes més el prepartit que el matx”. I és que la prèvia va estar marcada per una intensa feina que va començar un any abans, amb la creació de la Federació Andorrana de Rugbi, la qual des de l’inici va treballar amb la federació internacional per poder representar el país en competicions de seleccions. “Va ser un any de canvis totals”, comenta Castillo, a causa que era el primer any que el club va competir a França, i es va combinar amb la incursió a la competició europea. “Jo destacaria la gran feina que va fer el president de la federació, Antoni Ricart, i el seleccionador, Bernard Calvel, que també va impulsar l’escola, i va ser un personatge clau d’aquella etapa”, indica l’aleshores capità, que remarca que “sense ell no sé si avui en dia hi hauria rugbi a Andorra”.

Aquell matx no només va ser significatiu per al món de l’oval del Principat, sinó per a tot l’esport andorrà en general. Tal com recorda Castillo, aquella va ser la primera representació d’un combinat tricolor d’esport col·lectiu en una competició de seleccions organitzada per una federació internacional. Un parell d’anys abans, en el primers Jocs dels Petits Estats de la història, celebrats a San Marino, es va enviar algun combinat, però “pel que fa a la federació internacional, en aquell cas l’europea, era la primera representació andorrana”, remarca Castillo.

Una altra particularitat que va tenir el duel inaugural dels isards és que ja estaven representats per l’animal d’Andorra. El sobrenom encara no estava instaurat (no trigaria a arribar), però al pit ja hi lluïen l’escut actual. “Quan vam començar a parlar de fer la selecció es va fer un concurs de dibuix per buscar l’escut, es va triar aquest i el tema dels isards ja el teníem”, comenta Calvo. El que no tenien era la samarreta tricolor, encara. Es va jugar amb una completament groga ja que el VPC duia els colors de la bandera d’Andorra. “L’any següent es va decidir que la bandera nacional havia de representar l’equip de la selecció i el club va canviar els colors. Va ser l’únic partit que es va jugar de groc”, explica Castillo.

Des d’aleshores, els isards han disputat desenes de partits més, però aquella generació, formada per jugadors com Josep Arasanz, Jimmy Jordan, Joan Jordana, Salvador Brasó, els germans Martí, Castillo i Calvo, entre molts altres, va deixar una petjada. I és que, per cert, alguns d’aquests cognoms es repeteixen a l’actual selecció, fet que deixa clar que la del rugbi és una família de veritat.