Malgrat tot, gaudeix de les vacances

La Carla pren el sol en una caleta. Amb ella està el seu gos. Fa uns mesos que ha perdut la seva parella. Està trista. També està empipada amb el cruel destí que ha decidit deixar-la vídua. S’ha obligat a anar de vacances, a la platja on sempre anaven. La gent no ho entén. Tan trista no deu estar si marxa de vacances.

La Maria té una malaltia capritxosa. El seu sistema immunitari està boig. El seu dia a dia és dur. Es lleva amb dolor, com si li haguessin donat una pallissa. Sempre està cansada. Lluny queden aquelles travesses pels Pirineus i Alps. Ha decidir marxar de vacances a una tranquil·la vall d’Andorra. La gent no ho entén. Està cansada per treballar, però no per anar de vacances. Han acomiadat el Manel. Res personal. Simplement era massa car. Un becari farà la seva feina. Ja té una edat, se sent desfasat i està preocupat. De camí a la Provença mira pel retrovisor del cotxe. Els seus fills estan excitats. La gent no ho entén. Hauria d’estar buscant feina. En Carles està fent el camí de Sant Jaume, sol. El seu pare té Alzheimer. Camina a estones sol, a estones acompanyat. Gaudeix de conèixer gent d’altres països. Aprofita per parlar en anglès sempre que pot. És com una mena de repte personal. Mai ha caminat tants dies seguits. La gent no ho entén. Hauria d’estar cuidant el seu pare. En Toni i na Júlia acaben d’acomiadar l’autocar que portarà els seus fills de colònies. Estaran una setmana fent un campus esportiu. Els acomiaden amb un somriure. Ja ho tenen tot preparat per tenir una setmana dedicada a ells dos. S’han demanat festa de la feina. La gent no ho entén. Haurien d’aprofitar les vacances per estar amb els seus fills en comptes de dedicar-se a fer de parelleta enamorada. D’aquestes històries pots extreure una conclusió. La gent no t’entendrà, tampoc cal que ho faci, però no deixis de fer el que el cor et demana pel què diran, per por a les mirades alienes, per recança de les opinions d’altres. Estem massa pendents de les mirades alienes. Ens pressionem i ens pressionen. De fet nosaltres solets solem ser el pitjor dels jutges. Pots estar trista per la mort de la teva parella, destrossada per una malaltia, angoixat per un acomiadament, esgotat de tenir cura d’una persona depenent o enyorat dels teus fills; però això no significa que no puguis fer quelcom per intentar compensar aquestes emocions. Cuida’t, mima’t. Busca moments bonics que t’ajudin a portar els problemes que tens. Recarrega’t. No t’abandonis al patiment. No permetis caure en l’abisme. Un creu que l’estat emocional és una dimensió en la qual en un extrem hi ha l’alegria i en l’altre la pena, però no es així. L’alegria i la tristor son dimensions independents entre elles. És possible que estiguem tristos però tot i això puguem experimentar moments alegres. De fet, els hem de buscar. Una cosa és l’estat emocional i una altra molt diferent l’emoció que podem sentir. Tot i les dificultats, malgrat els problemes, malgrat la vida, l’estiu val la pena.