Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Recordes quan

Benvinguts refugiats

Desenes de milers de persones van transitar pel Principat fugint de la barbàrie. Un fet clau en el desenvolupament del país i que va demostrar la capacitat d’organització i d’acollida del poble andorrà.
El síndic Francesc Cairat amb tropes espanyoles i gendarmes francesos

Benvinguts refugiats

El síndic Francesc Cairat amb tropes espanyoles i gendarmes francesos

Actualitzada 16/10/2017 a les 07:30
Va ser el moment que va canviar la història del país, de dalt a baix. L’arribada dels refugiats de la guerra civil espa-nyola i de la Segona Guerra Mundial va suposar un gran repte per a Andorra i també la demostració que el progrés arriba quan es fan bé les coses.

Durant més d’una dècada, el Principat va rebre desenes de milers de refugiats, provinents del sud i del nord, que fugien de les guerres que van tocar més de prop el país. Quan va esclatar la guerra civil, el juliol del 1936, va començar l’èxode de persones de l’Estat espanyol a la recerca de seguretat i tranquil·litat fora d’un Estat en guerra que els amenaçava. Segons Maria Jesús Lluelles, historiadora i especialista en l’Andorra del segle vint, “els testimonis de l’època afirmen que la sensació general, en aquell moment, era que el conflicte no s’allargaria més enllà d’uns dies”. Van acabar sent trenta-tres mesos d’una guerra cruel i devastadora. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Andorra estava preparada per a l’arribada massiva de refugiats i els passos fronterers francesos van prendre un protagonisme a escala internacional, amb xarxes de fugida controlades per les diferents potències que hi prenien part.

Segons Lluelles, el sistema d’acollida es va fonamentar en tres pilars bàsics. El Consell General va agafar les regnes de la situació i va establir un control exhaustiu de producció, distribució i consum de les existències que hi havia. Va ser l’òrgan que va vetllar perquè el país no caigués en una depressió econòmica. El comandant Baulard, enviat pel Copríncep francès amb 140 gendarmes, va ser clau per garantir la neutralitat del Principat i evitar conflictes entre els exiliats de diferents bàndols. Va controlar l’ordre públic, va ajudar a canalitzar els refugiats, i va organitzar assistència sanitària per als exiliats, curant-los i vacunant-los per evitar que la verola s’escampés cap a Europa. El poble andorrà també va ser vital, acollint a les seves cases les persones que cercaven refugi. La resposta humanitària va ser determinant per salvar vides i evitar maximitzar el desastre que es vivia a Espanya i Europa. Andorra va obrir les seves portes a exiliats de tots els bàndols i ideologies, i malgrat aquesta barreja, va saber conservar la seva neutralitat i l’ordre. Aquest, diu Lluelles, va ser el gran encert d’un país que aleshores tenia una societat rural de muntanya, poc desenvolupada i tancada al món.

El Principat va ser testimoni de moltes històries. Segons Claude Benet, historiador, “Andorra va ser l’escenari d’una partida d’escacs entre els diferents bàndols”. Benet explica les tensions que es vivien a l’hotel Mirador, situat on ara hi ha l’edifici del Consell General, durant la Segona Guerra Mundial. Diu que “era el lloc de trobada d’enviats de tots els països europeus, tots es coneixien i es controlaven”.

Cal destacar que Andorra no ha tingut mai cap valor estratègic, però hi passaven moltes xarxes d’evasió de refugiats, controlades per agents dels dos bàndols i també per exiliats que s’havien quedat aquí. Una d’elles estava dirigida per Antoni Forné, un advocat que, fugint de la guerra civil espanyola va instaurar-se a Andorra i hi va fundar el Sindicat d’Iniciativa, l’automòbil club i altres negocis. Precisament un hotel seu, el Palanques, va ser un dels centres del conflicte, quan la Gestapo el va atacar per desmantellar la seva xarxa d’evasió.

Benet també recorda l’intent dels nazis de comprar l’estació de Ràdio Andorra i diverses emissores del territori, perquè “era important pel tràfic d’informació i les comunicacions”, però diu que, per sort, mai ho van aconseguir.
  • #1 Joan
    (15/10/17 09:27)

    Perquè no expliqueu l'història sencera? 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477