Indrets de contrast

L’itinerari proposat comença i finalitza al centre esportiu dels Ser­radells, tot fent una incursió per la parròquia de Sant Julià. És un recorregut sorprenent pels canvis de vegetació i quietud de l’entorn conforme un es va endinsant dins el bosc fresc i humit de l’obaga d’Andorra, laberint de camins... té un encant particular. 0 h: sortim dels Serradells per l’escala de pedra del costat del pàrquing. Seguim les marques del GR7 (blanc i vermell) que creua el riu de la Comella i després, el torrent de la Comella, al nivell del centre penitenciari. El principi del recorregut no és pas bonic però no té res a veure amb la resta. Creuem la carretera de la Comella i continuem pujant fins que no gaire lluny trobem un encreuament de camins: el GR7 a dreta i el camí del Cortal de Sansa a l’esquerra. Emprem aquest darrer. Puja força costerut entre bedolls, roures, boixos i gencianes. Sentim bordar els gossos del Cortal i creuem una pista forestal. Poc després ja som a Cortal de Sansa.

1.00 h: prenem el camí que ressegueix la propietat i la bassa: el camí d’en Pep, camí batejat amb el nom del Josep Forné, antic bomber i recuperador de bona part dels camins de la parròquia. Entre pi roig, continuem pel camí, planer al principi, per ben aviat endurir-se. Desemboquem al GR7 i tombem a esquer­ra. Continuem pujant però ara el camí és molt més suau. Tot és una immensa catifa verda on s’alcen magnífics i altíssims pins. Ja som a Pica Romana, bon lloc per fer un mos.

1.45 h: aquí hi ha tres camins i seguim el del mig. A uns 100 metres trobem una bifurcació. Tombem a esquerra en direcció la ser­ra de la Creu i abandonem el GR. Som a la carena que separa Andorra la Vella de Sant Julià. Vistes espectaculars! Quan trobem el rètol indicant que som a la serra de la Creu, prenem el camí de la dreta i baixem uns 5 minuts per passar per davant d’una preciosa borda enclavada a la penya. Hem passat de la fresca i humida obaga d’Andorra la Vella cafida de camins i caminets, a la zona més assolellada de Sant Julià. Apuntem cap a l’est fins la collada de la Caülla, passant per sota la serra de la Creu, per un camí gens exigent i herbós. A mesura que avancem, es torna pedregós i més costerut. En aquesta zona ja hi ha caus de marmotes i sovint s’hi veuen isards. Els porcs fers, com no, hi abunden! De lluny veiem l’estació meteorològica que hi ha a la collada de la Caülla.

3.00 h: a partir d’aquí el camí s’anomena camí de l’Avier i és força pla, ja que oscil·la entre la cota 2.150 i 2.200 fins al refugi de Prat Primer. És molt agradable reprendre forces en aquest bosc de pi negre i avets amb tocs de color fúcsia de les flors de d’abarset. Arribant al refugi podem beure a la font i sentir els xiulets de les marmotes.

3.30 h: encarem tranquil·lament la llarga baixada de 1.200 metres de desnivell; al principi per camí herbós i més avall, després del planell de Prat Primer, ja és més pedregós i passa per la vora del riu que creuem a mitja vall.

4.30 h: arribem al Cortal de la Plana, on hi ha un banc per descansar. Compte amb les ortigues! Fem cas omís de tots els encreuaments del camí. Nosaltres, recte avall fins al berenador de la Comella, que creuarem per continuar baixant seguint els punts grocs. Deixem una borda a mà esquerra i agafem l’accés enquitranat que ens durà fins una cadena que saltarem. Creuem la carretera de la Comella. La resseguim durant 15 metres en sentit baixada i a dreta prenem el camí de la Costa fins als Serradells (5.30 h).