Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Quatre rodes

250.000 km i seguint

Carla riestra. La presidenta de l’associació Cooperand amb Llatinoamèrica és una conductora que busca opcions pràctiques i còmodes. Al seu historial com a xofer només hi figuren un parell de vehicles de propietat.
Carla Riestra al costat del seu Seat Ibiza que va comprar el 2001

250.000 km i seguint

Carla Riestra al costat del seu Seat Ibiza que va comprar el 2001

Actualitzada 12/12/2016 a les 07:18
Dos cotxes de propietat en tota la seva trajectòria com a conductora. Un Volkswagen Golf de segona mà i un Seat Ibiza de l’any 2001: aquest és el resum dels vehicles que ha tingut la Carla Riestra, una xofer que fa durar els vehicles i que sempre ha buscat opcions “senzilles, petites, econòmiques i que em duguin d’un lloc a un altre”. El Seat Ibiza encara el fa rodar i ja suma uns 250.000 quilòmetres en ruta. I seguint. “Que duri anys, encara!”, exclama rient, mentre explica que mai l’ha deixat en pana ni li ha donat cap maldecap. I això que de viatges amunt i avall n’ha fet un grapat: “moltíssims” cops a veure la mare quan vivia a Madrid, i al nord i el sud d’Espanya per passar-hi les vacances.

I si de vacances sobre rodes es tracta, la Carla té més d’una anècdota familiar que encara recorda amb un somriure quan la relata. De l’època en què els cotxes no duien incorporat ni cinturons de seguretat al darrere i ni les cadiretes infantils s’havien generalitzat –no eren obligatòries per normativa i pocs vehicles, per no dir cap, les duia– cita els viatges amb el Seat 600 dels pares... i els sis germans que són, tots enxubats i ben posats perquè d’espai al darrere no en sobrava pas. “Anàvem tots amb el 600 cap a la platja... allà dins sense aire condicionat ni res! I jo encara no em podia queixar massa, que era de les petites!”, se’n riu. Una de les expedicions més mítiques, sobretot per la flaire que va dur acompanyada, encara la té viva avui. “Un any vam anar tots a Astúries de vacances i pel camí el pare va aturar-se a Cabrales per comprar formatge. I més endavant, pujant un port, el cotxe va fallar i ens vam quedar tirats... a 30 graus que estàvem i amb el formatge al maleter i els bolquers dels nens... imagina’t l’oloreta concentrada! El meu pare sempre explica l’anècdota”, comenta.

Riestra, que ha tingut molt contacte amb l’Amèrica Llatina i des de fa 13 anys hi passa llargues temporades com a cooperant –sobretot durant els mesos de vacances escolars–, ha preferit no conduir mai un vehicle per aquelles contrades. “Millor no conduir per allà, perquè si mai passa alguna cosa, el que surt sempre perdent és l’estranger, el nacional guanya. És posar-te en problemes”, valora. Així, assegura que l’opció més segura, i també econòmica, per desplaçar-se pels països de l’Amèrica central i del sud són els taxis particulars, que solen ser vehicles privats que condueixen estudiants per treure’s un sobresou, especialment als vespres. “Si en tens un parell o tres que coneixes, perfecte. Et mous amb confiança”, explica.
  • #1 Josep
    (11/12/16 08:31)

    Ostres molt interessant. Felicitats, d'això s'en diu periodisme d'investigació a favor de l'interès general. D'aquí al Wikileaks 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477