x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Televisió

Monzón, nominat

Las leyes de la frontera, la nova pel·lícula de Daniel Monzón que adapta la novel·la homònima de Javier Cercas, va rebre ahir sis nominacions als premis Goya.
Chechu Salgado, Marcos Ruiz i Begoña Vargas.

Chechu Salgado, Marcos Ruiz i Begoña Vargas.

Chechu Salgado, Marcos Ruiz i Begoña Vargas.

Actualitzada 03/12/2021 a les 06:14
Girona, estiu del 1978. Aquest és el punt de partida de Las leyes de la frontera, la nova pel·lícula de Daniel Monzón que s’acaba d’estrenar a Netflix i que ahir, enmig de l’expectació que van aixecar les nominacions dels premis Goya 2022, va tornar a ser notícia. I és que el film encapçalat per Begoña Vargas (Tere) i Marcos Ruiz (Nacho) aspira a sis estatuetes per a les categories de millor actor revelació, millor guió adaptat, millor cançó original, millor direcció artística, millor disseny de vestuari i millor maquillatge i perruqueria.

Des de la data d’estrena als cinemes, el 8 d’octubre passat, no són pocs els que han definit el film com un homenatge al millor cinema quinqui. Es tracta d’una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Javier Cercas que atrapa l’espectador i el transporta a un món que ja no existeix, el de la joventut de la dècada dels anys setanta. La frontera del títol remet tant a la zona límit entre la infància i l’edat adulta com també la que existeix entre una ciutat projectada cap a la modernitat, els suburbis més pobres d’una Girona acabada de sortir del franquisme, on hi regna la delinqüència.

És entre aquestes fronteres on el protagonista del film, Nacho, un adolescent de família burgesa que és víctima d’assetjament, troba l’acceptació que no li havien donat els seus companys en un grup de joves delinqüents, amb qui passarà un estiu ple d’atracaments, robatoris, amors i aventures diverses.

D’aquesta manera, Monzón, lluny de la immediatesa i la precarietat, ha aconseguit, per a molts cineastes i crítics, dignificar l’estereotip de pel·lícula dels setanta amb una visió poètica i una cinta elegant protagonitzada per un grup d’actors desconeguts. Un repte al qual va arribar, segons explica, a partir d’un treball exhaustiu de documentació i recreació dels anys setanta i de la Girona més autèntica.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts