x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
De la meva agenda

El cor de la mare

La vocació al celibat duu a més dels estudis de teologia als d’art culinari
Actualitzada 02/05/2021 a les 07:28
Mes de Maig, mes de Maria, mes de l’agermanament Sabart-Meritxell, mes de Fàtima, mes de Canòlich, mes de la Mare de Déu de l’Alegria, patrona de la FEMN, dels infants i dels joves de colònies.
Deixeu-me que us obri el meu cor, ja que em venen a la memòria uns records que vull compartir. La vocació al celibat duu a més dels estudis de teologia i de Sagrada Escriptura als estudis de l’art culinari. Anys a, el bisbe Joan Martí i Alanis organitzà per als sacerdots unes classes de cuina al col·legi d’hoteleria de Castellciutat. Soc mestre, com a bon bellcairenc -ho dic des de la humilitat-, a cuinar caragols a la llauna.

La meva mare, que de joveneta anà a servir una bona casa de Barcelona, era una cuinera excel·lent per a bé del cos i sobretot de l’ànima. Sabia bé quan jo patia crisis emocionals. La seva tendresa maternal apaivagava les rebel·lies i eixugava les tristeses.
Recordo una de les crisis vocacionals. La situació era complexa. Havia de trobar una sortida que no veia per enlloc de manera immediata. La mare, compassiva davant el meu decaïment, em portà a la cuina de casa. M’alliçonà. Destapà l’olla amb l’aigua bullent, figura del meu nerviosisme. “L’aigua bullent és el problema”, em digué. “Tenim tres personatges imaginaris: un ou, una pastanaga i uns grans de cafè. Posem-los dins de l’olla i observem com reaccionen davant del problema”.

Minuts més tard constatem: l’ou s’ha endurit, s’ha tornat opac i ha perdut la seva transparència original; la pastanaga s’ha estovat tant que s’ha convertit en puré i ha perdut la seva forma, però els grans de cafè no només no han canviat la seva forma sinó que ,a més, han transformat l’aigua bullent en una agradable i aromàtica beguda.
La paràbola evangèlica maternal m’ha acompanyat en totes les situacions problemàtiques que la vida m’ha presentat. Me’n serveixo per guiar les monitores i els monitors que en aquests dies treballen per formar els equips per a cada torn de colònies i dels campaments Caina i Tamarros.

Les circumstàncies pandèmiques són adverses a la programació de colònies La Pinya–estiu 2021. Hem creat el pla B. Les crisis no ens han de transformar en éssers durs i insensibles. I menys ens han de portar a l’abandonament, que és sinònim de destrucció. Les monitores i els monitors volen ser grans de cafè que, des de la humilitat, la creativitat i la tendresa, transformen les crisis virulentes en una de les millors oportunitats per educar.
El Grup dels Dotze, reunits a l’Àgora, polim el programa de les colònies 2021 per portar-lo a la Ceci de Gràfiques Andorranes. Els convido a un cafè i els dic: “Sigueu intel·ligents en aquesta vida, sigueu com els grans de cafè.” Pitàgores deia: “Eduqueu els nens i les nenes i no serà necessari castigar els homes i les dones.”Preparem el baptisme de la Noèlia. En escriure l’acta, la mare se’m posa a plorar. Li dic: “Que bonic que t’emocionis. El cor de la mare és tan gran!”

La jove mare se’m confessa. Tinc 33 anys. Quan en tenia 17 vaig fer patir molt la meva mare. Em donava consells i avisos. Jo no l’escoltava. Em prohibia sortir fins a altes hores de la nit. Jo tornava a la matinada. En els estudis era una despenjada... Ara que soc mare voldria que fos aquí i no al cel per dir-li que tot el que em va dir i em va prohibir ara em serveix de molt... i li ho voldria dir.
La consolo: “Amb el baptisme de la Noèlia ja li ho dius tot i més!” El secret del cor de les mares és conservar l’esperit de la infantesa a la vellesa; no perdre mai la il·lusió, l’esperança i la bona d’obra de regar el nostre món amb l’aigua de la tendresa.

Cada capvespre contemplo la dolça Mare de tots, la meva Confident. En aquest mes de maig, mes de Maria, en aquest diumenge Dia de la Mare ens mostra el seu cor immaculat. Ens mira a tots amb dolcesa i ens diu: “Estic a prop vostre, de nit i de dia, i em fa molt feliç que parleu amb mi.”
Ara, adjunteu-vos a la meva pregària tot dient:

Tu, la dona del sí. Ensenya’ns a dir cada dia sí. El sí del nostre baptisme. El sí de la Primera Comunió, el sí que em feu mossèn i, a cadascú, el porta a la seva responsabilitat, a la família, al treball, amb els amics, etc.
Tu, la dona del sí, atenta i disponible, ensenya’ns, com a les Noces de Canà, a veure les necessitats dels germans i germanes per ser com Tu servidors els uns dels altres i estimar-nos com ens ho ha manat el teu Fill Jesús. Que mai quedi per fer res del que puguem dur a terme.

Tu, la dona del sí, coronada pel poble d’Andorra, plena de Gràcia, ensenya’ns a deixar-nos omplir per l’Esperit de santedat que obre per als nostres cors els camins de la virtus unita fortior, i que sempre ens sentim un poble agermanat, que es respecta i estima.
  • #1 josé juan
    (04/05/21 09:41)

    Moltes gràcies Mossèn Ramon, per aquesta creativitat seva sempre orientada al servei dels altres. Li demano a la Mare de Déu de Meritxell que el mantingui entre nosaltres al menys 50 anys més.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts