x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
reportatge

Les desamortitzacions al Pirineu

La historiadora Montserrat Moli presenta un estudi que parla de les vendes de béns eclesiàstics i convents durant la primera guerra carlista. La Seu d’Urgell va patir greus conseqüències i dos lauredians van aprofitar l’ocasió per comprar propietats a la zona lleidatana.
Església de Sant Julià i Sant Germà, a Sant Julià de Lòria.

Les desamortitzacions al Pirineu

Església de Sant Julià i Sant Germà, a Sant Julià de Lòria.

M.M
Biblioteca de Sant Agustí  fa uns anys.

Les desamortitzacions al Pirineu

Biblioteca de Sant Agustí fa uns anys.

Actualitzada 16/03/2020 a les 07:16
Al Pirineu, durant el segle XIX es van posar a la venda les finques de les comunitats regulars i seculars, dels santuaris, hospitals, centre assistencials, entre altres. Aquestes propietats es trobaven en zones properes a la Catalunya Nord i Andorra i abraçaven vuit comarques, de l’Alta Ribagorça a la Noguera, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Empordà i el Berguedà.
Les propietats dels regulars al Pirineu, és a dir, comunitats religioses catòliques que optaven per viure en comunitat seguint una regla determinada, en total eren 551. La major part d’aquestes es trobaven entorn de les viles com Puigcerdà o Camprodon. En el cas de la Seu d’Urgell, era una de les que en posseïa més, amb un total de seixanta-nou: 31 dels dominics, 25 dels agustins, 12 dels jesuïtes i 1 de les monges de l’Ensenyança.

Per la seva banda, les institucions seculars, que tenien l'objectiu de practicar els consells evangèlics, posseïen més de 600 finques a la zona pirinenca. D’aquestes, algunes van ser posades a la venda. La descripció que apareix en l’estudi de Montserrat Moli, publicat al llibre Usos del Patrimoni al Pirineu, parla d’uns compradors de tot tipus: monàrquics, càrrecs públics i membres de la Milícia Nacional, que atorgaven donatius per als afectats de les batudes dels carlins. Sobretot, però, Moli parla de persones properes a l’església, com administradors, arrendataris o censataris de les institucions. “En la primera guerra carlista,el govern, que era Liberal, necessitava diners per poder pagar armes i guanyar els carlins”, diu Moli. I assegura que aquestes desamortitzacions no es feien per qüestions religioses, sinó que “purament era una manera d’aconseguir diners per abastir les necessitats”.
D’aquesta manera, es van posar a la venda els béns de les esglésies i convents sencers. En el cas d’Andorra, s’hi troben dos compradors. El primer era l’hisendat de Sant Julià Lòria, Pau Poc, que va comprar a la Seu d’Urgell una masia i set peces de terra de la comunitat de preveres de la ciutat per 50.800 rals amb intenció de millorar-ne l’explotació per poder-la revendre. El segon comprador seria Anton Poc, germà del comerciant lauredià, que va formar una societat amb Josep Prim i Bonaventura Lamarca, comprant un munt de finques a la província de Lleida. L’autora de l’assaig explica que aquestes dues persones estaven relacionades directament amb el cercle català de Madrid i que això els va suposar que convisquessin amb persones properes al poder i el dret a certes informacions. Uns privilegis que els va suposar la compra de propietats i béns a un cost molt baix, amb què l’autora assegura que “l’Estat no en va obtenir gaire benefici, respecte a altres zones de Catalunya, ja que a Lleida i, sobretot a l’Alt Urgell, es venien per uns preus molt baixos”. De fet, en aquells temps, la Seu d’Urgell era en gran part de l’Església, comportant a la compra i venda d’aquests espais de culte, que van passar a ser de l’Estat espanyol.

Però en l’estudi, el Principat també apareix, com a anècdota, que els compradors de la Cerdanya i l’Alt Urgell, per tranquil·litzar la consciència, s’anaven a confessar a Andorra, una informació que va aconseguir del llibre Las casas de religiosos en Cataluña, de Gaietà Barraquer. De fet, a Andorra, pel que fa a aquestes compres, Moli explica que va afectar poc, i que després de la seva investigació el que va trobar és que només apareixien censos i censals, és a dir, una obligació perpètua que incorpora la possibilitat de redempció, que es feia entre els habitants i la mateixa Església.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts