Els usos directes i indirectes del patrimoni suposen oportunitats per a la seva coneixença però també posen en perill el seu estat, sobretot per la modificació humana, com el cas de les finques vernaculars o els gravats rupestres del Roc de les Bruixes de Prats.
Les obres monumentals dels pobles continuen sent en la vida present el testimoniatge viu de les seves tradicions seculars. [...] La humanitat es reconeix solidàriament responsable de la seva salvaguarda. Aquestes són les frases inicials de la Carta de Venècia (Icomos 1964) o que la cap de l’àrea de Béns Mobles del departament de Patrimoni Cultural, Berna Garrallà, referma que en atribuir un ús a un edifici patrimonial que l’ha perdut, el repte és reeixir l’exercici d’aquesta nova ocupació humana sense que comporti la pèrdua de la seva naturalesa i dels seus valors. Aquesta és la introducció que Garrallà va