reportatge

La societat vista per Morell

El Consell General acollirà la presentació del llibre ‘De la governança d’un país’, que va ser el darrer treball de l’escriptor. El relat vol ser una reflexió de la societat actual amb una comparació amb la del segle XVIII a partir dels textos del jurista Antoni Fiter i Rossell.

La societat vista per MorellFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

De la governança d’un país. Carta oberta a Antoni Fiter i Rossell. Aquest és el títol del dar­rer llibre que l’escriptor Antoni Morell havia de presentar durant els actes dels 600 anys del Consell General, però per qüestions logístiques la presentació no es va poder realitzar, i ara s’inclou dins dels actes del Mes Morell i es presentarà el 3 de març a les 19.30 hores al vestíbul del Consell. L’autor, a tall d’assaig barrejat amb un estil novel·lesc, valora i justifica el cèlebre Manual Digest que Antoni Fiter va escriure l’any 1748, que parlava d’un seguit de màximes per al bon govern de les valls d’Andorra i en què Morell es posiciona a favor o en contra dels escrits del segle XVIII. A més, Morell el que fa en tot moment amb el seu relat i al llarg de tots els capítols –cadascun és una màxima– és el mateix plantejament: inicia els episodis citant algunes frases del llibre de Fiter i Rossell i a partir d’aquí en fa una valoració i la compara amb la realitat andorrana, amb la qual, de fet, en molts dels casos, malgrat que hagin passat més de 250 anys, continua trobant certs paral·lelismes. La corrupció, l’egoisme, la desconfiança de la societat civil amb els seus dirigents polítics o l’estat de dret són alguns dels temes que Morell planteja. Des de l’editorial Anem van explicar al Diari que més que una crítica o l’opció a un canvi del sistema, l’autor el que fa és fer-ne una reflexió des del seu coneixement del país com a historiador, com també per la seva participació activa en la vida política. Malgrat que en cap moment cita persones en concret, Morell fa una reclamació als polítics quant a la lluita de valors i les bones praxis perquè no es perdi l’estat democràtic, i considera que la repartició dels poders executiu, legislatiu i judicial és el mètode més correcte o “el menys dolent” per a la societat. I creu que s’ha de vetllar en tot moment per l’ètica i la moral i la impossibilitat de fer corrupció en tots els aspectes, deixant enrere la “pressa per trepitjar la rajola del poder”. Però va més enllà. L’opinió envers la societat i el capitalisme actual és una de les crítiques que l’autor referma més al llarg del relat. Assegura que el món en general s’han convertit en un lloc on manen “els grans interessos financers, on la major part de la humanitat passa fam i tot es fa per conveniència”. Pel que fa a Andorra, Morell considera que és “una mena d’olla de grills, de la qual som tots responsables”, i que havia guanyat molt, però que “ha perdut els valors que l’havien feta forta en els temps difícils”, aglutinant-la amb Europa, “que enterra els seus records o no vol recordar”. Tot i això, no tot és negatiu. En aspectes com l’educació, tenint en compte que fins als anys seixanta no eren obligatoris els estudis fins als setze anys, creu que hi ha hagut una gran evolució que ha deixat l’analfabetització enrere. O els drets dels treballadors, ja que molts van haver de morir per assolir-los. Ara bé, Morell creu que s’ha de lluitar per mantenir-los, ja que “s’ha passat del vell esclavatge a l’esclavatge que consisteix a treballar per subsistir”.

tracking