És el haiku un gènere, una estructura poètica que s’adiu molt bé amb els accelerats temps que corren: a penes un missatge de WhatsApp. Però vigilem, adverteix, que poques paraules atresoren una gran densitat de significat. Ho demostra a ‘Al sol que bat la penya’.
Gibert (Reus, 1966) presentarà el proper 20 de febrer el quart poemari que li publica Editorial Andorra –després de Blaus a la deriva, Quaderns d’Arans i L’ombra del solstici–. Precisament amb aquest últim Al sol que bat la penya configura un tot, un cercle marcat pels dos poemes que comparteixen ambdós llibres, deixant en 65 el nombre de nous haikus amb els quals Gibert torna a recórrer les terres de la vall de la Valira del Nord. Novament acompanyat de Sergi Mas en les il·lustracions, una terna de creadors que completa la també dibuixant Loli Rodríguez, qui s’incorpora després del