El Wagner postapocalíptic de Rechi

El director d’escena andorrà Joan Anton Rechi ultima els detalls de la seva nova producció, Lohengrin, de Richard Wagner, que s’estrenarà a l’Òpera de Chemnitz (Alemanya) aquest dissabte. L’obra estarà en cartell fins a l’1 de juny, amb un total de set representacions i un repartiment encapçalat per Magnus Piontek, Mirko Roschkowski i Cornelia Ptassek i direcció musical de Guillermo García Calvo. En la seva proposta, el dramaturg trasllada l’escenari i l’època originals d’aquest drama romàntic estrenat el 1850 -el ducat de Brabant, als Països Baixos, durant el regnat d’Enric I, en plena edat mitjana- a un context contemporani amb rerefons postapocalíptic. “L’acció d’aquest muntatge se situa en un parc d’atraccions abandonat, després d’una catàstrofe no especificada: una guerra, un desastre natural, una explosió nuclear...”, explica Rechi. Tot un seguit de personatges conviuen -i malviuen- en aquest recinte fantasmagòric, símbol de la decadència d’“una societat del consumisme que només pensa en el plaer immediat, sense plantejar-se que tot s’acaba”. A través d’aquest univers distòpic, Joan Anton Rechi vol posar en relleu “la necessitat que tenim en el nostre món actual de crear herois”. En aquest sentit, recorda que el personatge de Lohengrin és un heroi “vingut del no-res, que arriba a Brabant per solucionar un conflicte de lluita pel poder, i a qui tothom segueix cegament sense saber-ne res, ni tan sols el nom”. El director teatral no pot evitar fer un paral·lelisme entre aquest cavaller medieval i “els herois d’avui dia, als quals tenim la necessitat de seguir”. Rechi posa l’exemple de la jove activista mediambiental Greta Thunberg, que si bé creu que el que defensa “és molt lloable”, ella no deixa de ser “una nena”, i tot així “l’hem convertit en una líder, sense plantejar-nos tan sols si és una persona preparada des del punt de vista científic i acadèmic”. En opinió del dramaturg, “ens deixem seduir per determinades figures”, una cosa que en el terreny polític pot ser “molt perillós”, com s’ha vist amb l’auge de partits extremistes i populistes arreu d’Europa, liderats per “per persones amb idees que no porten enlloc”.

Debut wagnerià

Joan Anton Rechi assegura que és “tot un repte” portar un títol de Wagner -el primer de la seva carrera, si s’exceptua una versió semi-escenificada que va oferir a l’Auditorio Nacional de Madrid de L’holandès errant- “a un teatre amb molta tradició wagneriana com és l’Òpera de Chemnitz”. En tot cas, espera que la seva visió de Lohengrin no aixequi polseguera entre un públic, l’alemany, “en general força receptiu” a propostes operístiques arriscades. “El que compta és que la teva aposta serveixi per parlar de coses del nostre temps. Encara que la partitura sigui del segle XIX, has de transmetre la sensació que va ser escrita fa poc temps”, afirma al respecte.