Del fet que l’església de Ransol, amenaçada per les obres de la carretera, es va enderrocar i reconstruir, pedra a pedra, quaranta metres més enllà, potser no n’hi ha gaires que en guardin memòria. L’arxiver canillenc Domènec Bascompte rescata fotos de la peripècia.
Era el 1962, la nova carretera era una necessitat per al poble, però l’església quedava al bell mig del traçat: o feia un angle de noranta graus per evitar-la o se l’emportava. El Consell General, que a través de la junta de carreteres s’encarregava de les obres, va acceptar una decisió diguem-ne que salomònica: desfer l’església, una construcció preromànica amb una ampliació del 1827, i tornar-la a aixecar uns metres més enllà. De tota la peripècia en conserva memòria Miquel Naudí, de casa Batista de l’Aldosa, sobretot perquè va ser el seu oncle, comandant un grup d’operaris –quatre paletes i
Bona iniciativa, com els temples d'Egipte, les noves generacions ho agraïm.
Respondre