Riva creu que Sant Vicenç d'Enclar estarà dempeus de nou en un any

No és que en aquest cas el que és urgent es mengi el que és important, perquè en el desastre de Sant Vicenç d’Enclar ambdues característiques conflueixen, per això era d’esperar que centraria bona part de la intervenció de la ministra Sílvia Riva davant de la comissió legislativa de Cultura per exposar-hi les línies del ministeri per a la legislatura. L’esfondrament de la torre, del segle VIII i peça clau de la candidatura que es vol presentar a la llista de patrimoni mundial de la Unesco, no l’afectarà perquè el 2023, quan el dossier arribi previsiblement al comitè del Patrimoni Mundial, el campanar haurà estat reconstruït. Que la candidatura arribi a aquest punt, va argumentar, “és una fita de llarg recorregut” que permetrà “fer compatible el calendari de la reconstrucció amb el de la candidatura” i que aquesta “no es vegi perjudicada”. En tot cas, serà la comissió d’experts acabada de nomenar i que es reunirà per primer cop dijous vinent la que marqui els tempos i els passos a fer, i “nosaltres estarem atents als terminis”, va explicar Riva en la posterior ronda de preguntes amb la premsa. Seran ells els encarregats de determinar per què la tor­re va caure a terra i de donar les pautes a seguir. El Govern les seguirà i, amb els terminis de contractació preceptius, “que esperem que siguin els més curts, però que ocuparan els propers mesos o any”, el monument estarà novament dempeus. Pressupostàriament, confia que durant aquest mateix any hi hagi un “reforç” per a la reconstrucció. De moment, però, no es va aventurar a xifrar el cost de la reconstrucció, tot puntualitzant que els treballs s’encariran a causa de l’emplaçament de l’església, “per això vull ser molt prudent en aquest sentit”. L’esfondrament de Sant Vicenç pot ser un toc d’atenció per avaluar “si el manteniment va ser l’oportú” i si cal revisar la vigilància sobre altres monuments “fràgils”?, va preguntar la consellera de terceravia Carine Montaner? De nou, Riva va dirigir a la comissió d’experts la tasca de respondre, però, va puntualitzar, “identificar una sola causa seria prematur i difícil”. El programa de revisions periòdiques establert per la Llei de Patrimoni és d’un cop cada cinc anys, tot i que “sempre es fan abans”. Però és una qüestió de recursos, va respondre a Montaner, per afegir després que confia en un “esforç pressupostari addicional”, via esmena parlamentària, per intensificar els controls en el cas dels béns, “no diria més fràgils sinó més exposats”.

Mitjan 2017

En el cas de la torre caiguda es va fer una intervenció –reforç de la base del campanar– iniciada el 2016 i acabada a mitjan any següent. Des que el ministeri va rebre l’obra acabada no hi va haver senyals d’alerta, va insistir Riva. També és cert que des d’aquell moment no s’havia sotmès a cap més revisió, va admetre. La socialdemòcrata Susanna Vela va posar damunt de la taula la qüestió paral·lela dels entorns de protecció. “Ens fem la reflexió que és una qüestió difícil d’abordar si només és una administració qui la promou”, va exposar Riva. “Tots som Estat i necessitem que hi hagi connivència amb els comuns.” Per això, el seu equip farà un “canvi en l’enfocament”, parlant amb tots els cònsols perquè acceptin que “tenir tots els entorns” fets és bo per a tothom, en especial mirant la candidatura a la Unesco.

UN CONVENI AMB LA COMISSIÓ DEL MADRIU

El Madriu, sense sortir de l’àmbit del patrimoni cultural (i natural), va ser un altre dels temes que van transitar la compareixença, en aquest cas a preguntes del socialdemòcrata Carles Sánchez. En aquest cas Riva va anunciar com a “acció més important” la signatura d’un conveni amb la comissió de gestió de la vall del Madriu. Una manera d’integrar el Govern en el dia a dia d’un bé després de quedar exclòs de la comissió de gestió, integrada pels quatre comuns amb territori a la vall. La Biennal de Venècia també va tenir protagonisme: es reformularà allò que calgui –hi ha temps fins a la propera edició, el 2021– però “no es pot malmetre posant en relleu certs costos” i, a banda, “descontextualitzats”.