Riva defensa l'actuació a Sant Vicenç

Els tècnics de Patrimoni Cultural tenen la convicció que la feina feta el 2017 a la torre de Sant Vicenç d’Enclar “era la que s’havia de fer”, va assegurar ahir la ministra Sílvia Riva, qui va insistir que des d’aleshores es feia seguiment de l’estat del campanar i “no hi havia cap indici” que pogués col·lapsar, “i ningú pot afirmar que des del 2017 hi hagués cap element que aconsellés una nova intervenció”. Què va passar, doncs? Per què la torre va caure sobre si mateixa? Això és el que haurà d’esbrinar una comissió d’experts, “amb el màxim de veus” diferents, que aclarirà què va passar i, sobretot, “donarà una solució plural per fer una millor reconstrucció”. Riva va explicar que “des del 2013” els tècnics del ministeri “van començar a treballar de manera decidida” sobre la problemàtica de la construcció, elaborant un informe a partir del qual es va pressupostar la intervenció realitzada el 2017. “La nostra convicció és que es va fer el que s’havia de fer amb les dades de què es disposava.” Es va reforçar tota la base, a banda de refer el llosat i millorar el conjunt. Així que més que a una actuació insuficient, el ministeri apunta cap a un “terreny sobre el qual s’ha bastit el conjunt, que és granit en descomposició”, com a element molt important per al desastre final. Es podria haver optat per una intervenció potser més invasiva però finalment més eficaç? “Entrem en un terreny on ningú no té la veritat absoluta” i on entren en col·lisió visions diferents: “una de molt patrimonialista i respectuosa validarà la intervenció”, mentre que “d’altres de més invasives haurien alterat el concepte patrimonial”. En tot cas, conclou, “emetre un dictamen és un punt massa arriscat”. I ara ja inútil. “En tot cas, ja no podem tornar el rellotge enrere”, recorda Riva. El desastre servirà, en tot cas, “com un toc d’atenció per posar tothom en alerta” en possibles episodis meteorològics complicats, encara que, va assegurar, “Patrimoni ja fa la seva feina, tot i que de manera discreta i silenciosa, que no es veu precisament perquè habitualment no passen grans problemes”. Que el campanar de l’església de Sant Vicenç s’hagi ensorrat no sembla, inicialment, que afecti la candidatura de la construcció del Coprincipat que es prepara per presentar per engreixar la llista de patrimoni amb segell Unesco. “Era un dels elements seleccionats i segur que seguirà estant seleccionat”, considera Joan Reguant, que coordina el dossier de la candidatura.

“Un episodi més”

Aquest serà “un episodi més del que Sant Vicenç ha viscut en el temps” i s’hi haurà d’incorporar, “i explicar la decisió que es prengui en matèria de conservació”. És, si més no, la posició inicial de Reguant, a qui la mala notícia ha agafat fora del país i, reconeix, no té informació oficial a l’abast per fer-ne una valoració acurada. En tot cas, apunta, “és una oportunitat per entendre què ha fallat i millorar els protocols”. Des de la comissió nacional andorrana per a la Unesco (CNAU), el seu secretari, Jean-Michel Armengol, es mostra “esgarrifat” per l’ensorrament i, més enllà, perquè sigui un senyal contundent de com el patrimoni cultural és “el pobre de la família” en termes pressupostaris, “paradoxalment quan es vol vendre Andorra pels seus béns culturals, que són tan fràgils”. Així que, si bé des del seu punt de vista l’enfonsament de la torre d’Enclar no tindrà una incidència directa sobre la candidatura a la Unesco –“els elements s’estan decidint i n’hi ha marge per incloure d’altres”, el cert, admet, és que dona una lamentable imatge del país pel que fa a la conservació del patrimoni–. Si hi havia indicis des del 2000, o si més no una preocupació, tal com mostren els informes tècnics demanats a un geòleg i un arquitecte, “aleshores no hi ha excuses”. El problema “és que una església en l’àmbit polític no aporta vots, i menys aquesta que està en un lloc apartat”.