Ciència visual

D’il·lustrador a fotògraf. Luis Monje, biòleg i artista, és l’autor de l’exposició temporal Fotografia científica que presenta el Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria. “És la primera exposició que uneix ciència i tecnologia a través de l’art visual de la fotografia i resulta la més gran que s’ha fet quant a modalitats”, assenyala Maria Martí, directora del museu lauredià. Entre la primera i la segona planta de l’antiga fàbrica es poden gaudir des d’ahir fins al 26 de gener del 2020 de més de quinze modalitats especials fotogràfiques, que aporten a la ciència i a la investigació informació i innovació a través d’imatges. “La fotografia científica és un conjunt molt gran d’especialitats, actualment en podríem anomenar una trentena, i jo soc de les poques persones al món que les dominen totes”, afirma Monje. L’artista posa en relleu que tota mena d’avenç al qual ha arribat la ciència fins avui dia es basa en observacions visuals, i en aquest sentit “la imatge és fonamental, és l’eina que cobreix totes les branques i temàtiques”.

Monje ha dedicat més de mitja vida a l’estudi i millora de les arts audiovisuals, i després de 35 anys de treball a la Universitat d’Alcalá de Henares ha aconseguit la perfecció. A la mostra es poden observar des de captures a partir de l’antiga fotografia analògica fins a les grans novetats que permet la captació digital. L’artista és pioner a Espanya en la representació visual infraroja i ultraviolada digital, així com del supermacro d’apilament, una eina artística que permet la compilació de diversos fotogrames per crear una sola peça. “És una tècnica de combinació digital que s’utilitza per captar objectes molt petits, fins a uns 40 augments, amb una profunditat de camp il·limitada, ja que s’apilen moltes imatges i se n’extreuen només les zones enfocades amb les quals s’acaba generant una imatge amb una nitidesa excepcional i una profunditat impossible d’aconseguir fins el moment”, explica l’autor de l’obra.

Les especialitats més anòmales que es mostren a l’exposició de Monje són la fotografia de Kirlian i la de Schlieren. La primera consisteix en la creació de l’efecte corona en un cos a partir de sotmetre’l a un camp elèctric molt intens i de baix amperatge. En canvi, la segona es basa en un sistema fotogràfic que permet registrar les variacions de pressió i densitat en un fluid transparent com l’aire, i s’utilitza per registrar turbulències de calor emeses per un objecte i generades per projectils, míssils i avions.