Ficció altament probable

Novetat per totes bandes, perquè l’autora no tan sols presenta novetat, sinó que fa un gir important en la seva trajectòria –un gir preconitzat per l’anterior llibre, amb els relats de La senyoreta Keaton i altres bèsties– i s’endinsa de ple en la narrativa, però ara en format novel·la. I quina novel·la. Quines coses, pot pensar el lector agafat d’improvís, se li passen pel cap a aquesta dona: la història s’ubica en un món futur –no tan improbable: la humanitat ha enfrontat el desastre climàtic– on els genis de la enginyeria han trobat la manera de traspassar les ments dels finats a sistemes informàtics. La idea pot semblar peregrina, però Colom es va inspirar en els experiments absolutament reals d’un multimilionari rus, Dmitri Itskov, en aquest sentit: ho va veure en un documental i va trobar aquí el germen de la novel·la. Un relat que es mou en el territori del thriller però que vol portar el lector a refle­xionar.

Colom va presentar ahir el llibre a Andorra, en un acte organitzat des de la Puça i l’editorial, Empúries, i que va aplegar un públic molt nombrós. Jan Crespo, autor novell del país, també molt centrat en la ciència-ficció, va acompanyar Colom a la presentació, amb l’historiador alturgellenc Climent Miró. Aquest va qualificar el llibre com un “treball artesà” i, més encara, una “obra potent, enginyosa, intel·ligent i molt documentada”. És una novel·la, però, que “forma part de la seva obra poètica”. En tot cas, un relat, va recomanar Crespo, “per gaudir-lo”, tenint present que “no és tan improbable que tot això passi”.