Un Museu Nacional el 2025 (?)

Andorra des del Big Bang. Un relat de com es va formar la identitat andorrana reculant fins a l’inici dels temps, passant per la formació del paisatge pirinenc i l’arribada de l’Homo sapiens, que el comença a transformar amb l’explotació ramadera i agrícola. D’aquí fins a l’actualitat. Aquesta seria la proposta de relat que hauria de fer el futur Museu Nacional, com la va explicar al Diari Xavier Llovera, director de Patrimoni Cultural i timoner –tècnicament parlant– del projecte estrella de la legislatura en l’àmbit cultural. Són pinzellades d’un relat que s’ha de concretar però que ja centra el contingut de l’equipament. Punt important a partir del qual ja s’hauria de poder començar a definir la resta del calendari, un procés que –cojuntura econòmica i imponderables a banda– situaria el 2025 com l’any en què el projecte seria una realitat.

El farcit calendari començaria per la decisió de l’emplaçament, un espai que garantís entre vuit mil i deu mil metres quadrats de superfície, en una ubicació de les valls centrals. Tres serien els espais a l’abast que compleixen les característiques necessàries. El primer, el de l’aparcament situat davant de l’edifici administratiu del Govern –d’on es preveu que marxin les instal·lacions del COEX–. També sembla que es podria contemplar l’aparcament situat al costat de l’antic hostal Valira. En aquest cas l’edifici oferiria la possibilitat de créixer en alçada i podria generar sinergies amb el museu Thyssen.

La tercera possibilitat seria l’espai de darrere de Casa de la Vall, una zona on es va enderrocar l’antiga Casa del Benefici i per a la qual hi ha en marxa un concurs d’idees convocat per sindicatura: contempla aspectes com l’aparcament soterrat o que es pugui accedir en cotxe fins a la porta del nou parlament en el cas de visites d’Estat, però on quedaria un espai edificable. Amb el condicionant arquitectònic de la forma imposada pel roc adjacent i la L que configurava l’antiga Casa del Benefici probablement faria dividir en dos espais l’equipament, amb un dedicat a exposicions i un altre a oficines i altres dependències.

Per a 5.000 espectadors

La definició del lloc va lligada a una altra condició no menys important: quin tipus d’equipament es voldria construir. És a dir, que possiblement un museu nacional podria ser el germen o el nucli central d’un projecte més ambiciós en realitat: un gran centre cultural que aixoplugués –i de pas centralitzés i d’alguna manera ordenés– l’oferta cultural sovint massa dispersa, inconnexa i que se solapa. Podria ser un equipament que acollís des de la biblioteca pública o fins i tot l’Institut de Música a la fira de la capital i grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o un festival de música d’estiu, amb capacitat per a 5.000 espectadors i un escenari de dimensions respectables. Si fos possible, evitant nyaps com el del Centre de Congressos, projectat ignorant les veus dels tècnics i que finalment s’ha demostrat tan exigu que grans companyies de dansa han hagut d’adaptar els seus espectacles o, directament, han declinat passar per Andorra.

El probable calendari contemplaria que en dos anys estigui llesta la museologia i que al 2022 es pogués ja convocar un concurs d’arquitectura. Nacional. Coincidiria en el temps amb el museogràfic. En tres anys, en aquesta planificació ideal, estaria edificat i llest per a l’obertura.

I una qüestió que no figura al calendari però és l’eix vertebral evident de tot plegat: quina inversió exigirà i com s’abordarà, atès que ja està en marxa un Museu de l’Automòbil que requerirà un mínim de 25 milions? I això pel cap molt baix, avisen els experts.