El Fargo, a un any vista

Si el Fargo va entrar als tallers del COEX per dur-hi a terme una part del procés de restauració va ser gràcies als bons oficis de la ministra de Cultura, que va fer de mitjancera davant d’Ordenament Territorial. Això ho reconeixia el president de Velles Cases fa cosa de dues setmanes. També seran tècnics de Patrimoni Cultural els que assessorin i facin el seguiment del procés de restauració. Tot un canvi d’orientació en la posició del ministeri respecte de la legislatura anterior, que la ministra Riva va esceni­ficar amb la visita als tallers –acompanyada per Eduard Tarrés, de l’àrea de Museus i Monuments– per veure in situ com s’executa el procés de sorrejat, és a dir, l’eliminació de la capa de pintura.

Aquest procés, el d’eliminar amb sorra a pressió la capa de pintura, s’allargarà en funció del temps –meteorològic– que faci durant les properes setmanes: mentre plogui i hi hagi humitat no es pot tirar endavant, perquè en treure la capa exterior el ferro queda absolutament desprotegit i es rovella ràpidament. Un cop acabada la part de la feina que toca al COEX el vehicle tornarà al taller del planxista.

Benet no s’aventura a donar una data per a l’acabament de tot el procés de restauració. Hi entren en joc molts factors, entre els quals no és menyspreable el del finançament. De moment, explica, sembla que n’hi haurà suficient per anar pagant allò que es va fent. “Ja veurem com s’arriba al final.” Confia que hi haurà suport d’última hora. Cultura, potser, farà el cop de mà final. De moment, continuen sumant-se algunes aportacions, a ritme desigual. I desiguals també pel volum. “Però hem rebut la d’algun estudiant molt just de diners que ha fet una petita donació; coses així no ajuden gaire econòmicament però sens dubte que suposen una empenta anímica forta”, assegura Benet, que va orquestrar des de l’inici tot el moviment.

Tot i que la qüestió resta a expenses de la disponibilitat de diners, el president de Velles Cases calcula que l’autobús podria estar llest en un any. Abans fins i tot, si no hi ha entrebancs. S’haurà de pintar la car­rosseria i realitzar tots els treballs necessaris perquè els interiors llueixin com quan l’automòbil estava en funcionament. Per sort, el tablier i les rodes es poden aprofitar. Queda per aconseguir els seients: confia en empreses de França o potser de Catalunya. I la restauració arribarà al detall: a Austràlia van aconseguir trobar la cirereta, és a dir, l’emblema.

No es tracta, recorda Benet, de recuperar un vehicle, sinó un testimoni material que ajuda a reconstruir part de la història, “i a Andorra l’obertura a l’exterior la vam fer per car­retera”.