Riva confia en la candidatura a la Unesco per desencallar els entorns

Onze són els monuments que inicialment semblava que quedarien inclosos a la candidatura a Patrimoni de la Humanitat que Andorra presentarà a la Unesco conjuntament amb Espanya i França. Però haurà de ser un comitè científic qui validi –o no– aquest conjunt. “No interessa tant el nombre com el valor; l’objectiu és que es vegi l’excepcionalitat de la candidatura conjunta”, va exposar la ministra de Cultura, Sílvia Riva, al final de la primera reunió del comitè de pilotatge encarregat de dur el procés a bon port i que el 2023 la Unesco inclogués ja a la seva llista la proposta dels tres estats, que reflecteix la creació del Coprincipat a través d’un conjunt d’edificis. Ara bé, siguin onze o el nombre que finalment decideixin els tècnics, la Unesco haurà de valorar que tots compten amb el grau suficient de protecció. Per tant, Riva considera que el procés engegat “és un al·licient i un actiu” per tal de desencallar la delimitació dels entorns. Tenir-los tots redactats en aquest període seria, per tant, “allò desitjat”.

Dels onze béns andorrans inicialment relacionats només els jaciments de la Margineda i el Roc d’Enclar i l’església de Santa Coloma tenen aprovats els entorns. Queden Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Sant Serni de Nagol, la Torre dels Moros i Casa de la Vall. També Sant Joan de Caselles i Sant Miquel d’Engolasters, per als quals Govern acaba de convocar un concurs. “És evident que la protecció dels entorns està lligada a l’impuls de la candidatura”, va reconèixer la ministra. Si els 20 metres cautelars són també desitjables, s’hauria de tornar als 100 que inicialment marcava la Llei de Patrimoni o buscar un altre perímetre, la ministra va destacar que el text legislatiu necessita una “reflexió oberta”, segons li va traslladar el Consell Assessor de Patrimoni en la reunió més recent, una reflexió que vagi més enllà d’aquest “detall”, perquè “no podem opinar sobre els metres sense un estudi que aporti novetats sobre la base de consells tècnics”. I també els comuns, va recordar, en tenen competències. “L’acció del Govern no pot quedar aïllada per protegir els béns”, va insistir.

La candidatura –que inclou el castell de Foix i la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell– queda en mans del comitè científic i el comitè redactor: el primer estudiarà la llista de béns a incloure i el segon rebrà instruccions “per posar fil a l’agulla”.

EL MUSEU NACIONAL, MILLOR AL CENTRE

El procés de creació del futur Museu Nacional va pas a pas i de moment la prioritat és “crear el relat, el contingut”, i per tant “ des del ministeri no hem fet cap gestió per parlar d’emplaçaments”, va assegurar la ministra Riva. Qui, no obstant això, sí que va donar alguna pista, en considerar que l’equipament previsiblement tindrà “vocació per estar en una parròquia central, per ser un reclam turístic” i per la voluntat de servei. Però “no hi ha cap gestió feta per buscar un emplaçament”, va afirmar. Sobre Radio Andorra, la ministra va destacar que sigui quin sigui el ministeri que finalment s’hi instal·li, el que és segur és que “quedaran protegits els aparells i hi haurà un espai per a la memòria”. Primer s’haurà de treure tot l’amiant, un procés que s’ha d’iniciar per l’anàlisi de les peces.