reportatge
La plaça sobre el turó
Coincideixen en el temps: si Arxiu Nacional i comú s’han posat a rescatar la història de l’avinguda Meritxell, la revista ‘Ex-libris’ exposa la de Príncep Benlloch.
La plaça sobre el turó
David Mas signa l’article que, inclòs a la revista que publica anualment la Biblioteca Nacional-Casa Bauró, es dedica a recórrer la història de la cèntrica plaça. Impossible, adverteix l’historiador, establir una data de creació de l’espai, on es va aixecar l’església de Sant Esteve no més tard de l’any 1000: aquesta és la data en què surt per primer cop referenciada l’existència del temple en un document escrit.
La ubicació de la plaça, destaca Mas, no té res de casual: el nucli principal de la vila d’Andorra (donaria després pas a Andorra la vila i, finalment, Andorra la Vella) es va construir sobre un replà de muntanya, a l’est d’un esperó rocós, per sobre d’un penya-segat i al peu de la muntanya d’Enclar. Per què aquest emplaçament? L’autor de l’article apunta diverses raons que conflueixen: les defensives, que es garantien des d’un turó; també l’alçada ajudava els pobladors a evitar els efectes dels possibles aiguats; el desig de no desaprofitar els escassos terrenys conreables, a la plana, i el fet que la població se situaria a pocs metres de l’encreuament de camins que porten a la vall del Valira del Nord i la del Valira d’Orient, “cosa que li atorga el privilegi de ser l’eix central del país”. Després, es va desenvolupar al llarg del camí ral.
L’article de Mas recorre els diferents moments històrics en l’evolució de la plaça, amb atenció en el període entre el segle XVIII i principis del XX, amb l’auge de les fargues, les exportacions de bestiar i el comerç, que va donar a la zona cases que trenquen decorativament amb l’arquitectura vernacular.