Audiovisual
'Fred' rep els 100.000 euros de Govern
La producció d’Agustí Franch s’endú el primer ajut a la producció cinematogràfica atorgat pel ministeri de Cultura
'Fred' rep els100.000 euros de Govern
El de Fred ha estat fins ara un camí marcat per l’èxit: si com a text dramàtic es va endur el premi dotat per Crèdit Andorrà a la Nit Literària el 2015, l’any següent aconseguia la fita potser més infreqüent de ser estrenat –a les Fontetes– i, encara més, la de protagonitzar una petita gira per escenaris catalans. La versió cinematogràfica, que és l’últim afany de l’autor, Agustí Franch, també està tocada pel dit de la fortuna, si més no, de la fortuna d’endur-se els 100.000 euros que com a ajuda a la cinematografia dona el ministeri de Cultura.
L’ajut, pensat per promocionar la producció cinematogràfica al país, es va instaurar la legislatura passada i s’atorga per primer cop. El jurat ha valorat positivament l’estat avançat de la producció, així com la capacitat del projecte engegat per Red Nose (la productora de Franch, en col·laboració amb la catalana Films de l’Orient) per obtenir finançament extern: suma ajudes com els 400.000 euros que aporta l’Institut Català de les Empreses Culturals, i 100.000 més aportats per Televisió de Catalunya. La comissió encarregada d’atorgar la subvenció també va valorar l’ampli equip andorrà involucrat.
Fred és un relat muntat al voltant de la Segona Guerra Mundial i com es va reflectir a Andorra, amb l’epopeia dels passador com a tema central. És, la va definir Franch en alguna ocasió, una història al voltant de les misèries i heroïcitats en temps de guerra, el relat d’una família andorrana que dona aixopluc a uns refugiats polonesos a casa seva. A les Fontetes es va estrenar amb només tres actors, evidentment per qüestions pressupostàries: Joel Pla, Irina Robles i l’italià Ettore Colombo. A la pantalla gran els intèrprets haurien de ser idealment l’andorrà Roger Casamajor, juntament amb Aida Folch, Isak Férriz i Sergi López, tot i que aquests dos últims noms van caure del repartiment.
També el projecte cinematogràfic apunta canvis importants en l’argument, perquè aprofita la peripècia dels refugiats jueus per lligar-la amb la de Marian Rejewski, el matemàtic jueu que va contribuir a desxifrar els codis d’Enigma. També ho lliga amb la cèlebre batuda que la Gestapo va protagonitzar a l’hostal Palanques, el 1943.
Franch, que lentament aconsegueix aixecar el que és de moment el projecte més ambiciós, va marcar com a dates previstes per iniciar el rodatge el mes de gener de l’any vinent, en escenaris del país.
ENGOLASTERS I SANT JOAN DE CASELLES, ENTORNS A REDACTAR
El ministeri de Cultura treu a concurs el projecte d’estudi i delimitació dels entorns de protecció de les esglésies de Sant Joan de Caselles i Sant Miquel d’Engolasters. Els dos béns estan inclosos a la candidatura que Andorra presentarà juntament amb França i Espanya a la Unesco perquè el procés de construcció del Coprincipat sigui inclòs a la llista de Patrimoni Mundial. Que els monuments tinguin uns perímetres de protecció clars és una de les condicions sine qua non clares. Al concurs poden participar els professionals de l’arquitectura que exerceixin a Andorra. Els candidats poden lliurar les ofertes fins al 14 de novembre.