Anem l'encerta amb 'Flamenca'

Flamenca, una novel·la eròtica medieval originalment escrita en occità, s’ha convertit en un dels més recents fenòmens editorials des que la mediàtica Rosalía va assegurar que la seva lectura li va inspirar les cançons del seu segon disc, El mal querer. La versió que està arribant a les mans dels lectors massivament és una traducció de Ramon Maria Espadaler, diguem-ne prosificada, per fer-la accessible al gran públic. No obstant això, qui prefereixi atansar-se al text medieval menys processat disposa de l’edició d’Anem, el segell impulsat per Josep Dallerès i que actualment dirigeix Oliver Vergés Pons, precisament un medievalista.

Flamenca és un text de caràcter amorós del segle XIII que relata els amors entre la bella Flamenca, esposa d’un noble gelós que la tanca en una torre, i Guillem de Nevers, qui aconsegueix burlar la vigilància del possessiu marit. L’obra, amb un contingut eròtic molt marcat, és una de les poques de la literatura medieval que reivindica el paper de la dona en l’amor cortès. Característica que sembla que va atreure l’interès de la cantant barcelonina i la va impulsar a escriure temes com Malamente.

“És cert que quan estàvem a punt de publicar-lo ja en sentíem rumors”, explica Vergés, però la decisió d’apostar pel títol i tot el procés de treball necessari ja havia començat força temps abans. La novel·la occitana –de la qual només es conserva un manuscrit a la biblioteca municipal de Carcassona– havia estat traduïda per Antoni Rossell, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i se n’havia fet una primera edició. Però el professor intentava fer-ne una de nova i va trobar la complicitat de Vergés i Alberto Reche, que havia estat alumne seu, convertit en director de la col·lecció Literaturas / Literatures d’Anem, que precisament s’inicia amb el títol de la novel·la occitana. Amb la nova col·lecció el segell andorrà pretén fer-se un forat al mercat espanyol: publicarà textos en castellà (com aquest) i en català. Una aposta per la novel·la històrica que no haurà de cenyir-se a un període concret.

“La nostra, malauradament, és la versió menys famosa”, diu Vergés, qui, no obstant això, confia que d’alguna manera s’acabarà beneficiant del ressò mediàtic. Amb tot, puntualitza, la seva és una edició que està més aviat pensada per a un públic més acadèmic –o si més no, amb un gust més format per la literatura medieval–, amb notes a peu de pàgina i una introducció de la catedràtica Mercedes Brea.