detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Malament, molt malament t’haurien de rutllar les coses perquè amb un programa sencer dedicat a Bach el públic no sortís enlluernat del recital, amb l’ànima en pau. I per descomptat Accademia del Piacere té la suficient solvència, experiència i qualitat interpretativa perquè aquella hipòtesi no es complís ni de lluny en el concert que diumenge a la tarda van oferir a l’Auditori Nacional, en el marc del novè Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que completava així el pas de l’edició per Andorra, amb tres concerts.

Un centenar i poc de persones

–omplint no obstant quasi totes les cadires disponibles– van seguir un concert que estrenava el remodelat foyer de l’equipament ordinenc. Debut lleugerament accidentat, per cert: Jordi Botey es va convertir en actor inesperat en haver de canviar un dels focus, que s’havia fos. Petit incident saludat amb bon humor del respectable. Tot i que és per evitar aquest tipus d’incidents que es fan proves de llum i so.

En la línia dels anteriors concerts, els aforaments, tot i que reduïts, es van omplint. És una proposta sens dubte minoritària però que any rere any s’ha anat colant en el cor del públic, que respon positivament fins i tot quan, com ha passat, els tres concerts programats al Principat coincideixen en només una setmana. Insistim, però, en aquesta resposta del públic. I això que l’esforç promocional ha estat, diguem-ne, modest: ni tan sols va merèixer l’edició una presentació a la premsa. Bo és recordar-ho en moments de canvis en la direcció del vaixell de Cultura, quan es fa més gran el risc que el nou timoner sucumbeixi en la temptació de deixar caure aquestes petites joies en favor de propostes més multitudinàries, sorolloses i que es presten a més rebombori mediàtic. Cosa que sempre fascina als pròcers de la pàtria.

tracking