Les set parròquies de nou

La mà del pintor –Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) disgingeix bé entre pintor i artista, no sense ironia– va recollir fa ja una dècada vistes de les set parròquies, una sèrie que es va exposar a la galeria Mama Maria, que regenta Toni Cruz. “Però aleshores va venir la crisi i tot va davallar moltíssim, tot va quedar en stand by”, recorda el pintor. Bona part de la col·lecció va quedar en suspens, per així dir-ho, fins que ara la galeria Art al Set –Pilar Cortadella i Laia Maestre– li donen una segona oportunitat. Es podrà veure durant les properes setmanes en aquestes noves instal·lacions de l’avinguda Carlemany.

Vives Fierro va escollir quatre o cinc vistes de cada parròquia. El romànic és la seva feblesa, admet: no desdenya la pintura de paisatges urbans però les petites construccions medievals, els racons de les valls, el van atreure sempre, en les llargues dècades de relació amb Andorra, que situa des dels anys setanta. Són pintures a l’oli sobre les quals treballa collages a partir de retalls de revistes que imprimeixen als llenços una qualitat diferencial. “Potser el collage s’adiu més amb els paisatges urbans, però bé, aquí està bé”, comenta l’autor, que explica que segueix treballant, però en la seva línia, una mica allunyada de certs postulats actuals: “En pintura el concepte sempre és canviant, però molt del que es fa ara s’allunya de la pintura com l’entenem tradicionalment”. Camina, diu, cap a uns formats molt grans i a gèneres com la instal·lació, “en els quals jo no m’hi trobo”. Per això, assegura que continuarà fent camí –qui sap si tornarà a retratar Andorra–, “però sempre em mantindré on he estat sempre, en la pintura figurativa, realista”.