Fernanda Estallés feia esbossos sobre les seves cuixes o aprofitava la pell de família i amics com a territori de proves. L’objectiu, preparar els dibuixos que imprimiria sobre esportistes que protagonitzen l’exposició fotogràfica ‘Vincere sine Fallacio’, d’Ana Arce.
La improvisada però molt transitada galeria d’art en què Caldea ha convertit el seu vestíbul exhibeix aquesta reflexió artística sobre el dòping al món de l’esport signada per Arce i Estallés: Vincere sine Fallacio, és a dir, Juga net. La sèrie és el producte de tres anys de feina des que la fotògrafa la va concebre, i de llarguíssimes i pacients sessions de retrat a què es van sotmetre esportistes coneguts –Lluís Marín, Mònica Ramírez, Luc Alphand, Jean-Baptiste Poux– i anònims, gent en aquest cas que Arce va enrolar al gimnàs que freqüenta. S’hi van sumar amb gust. Probablement perquè