Apareix l''efecte Shangti'?

Dos mesos després de la inauguració oficial de la Biennal de Venècia, el departament d’Acció Cultural ofereix aquest primer balanç de visitants –via Facebook– del qual es congratula. Dotze mil persones. Una xifra que per avaluar correctament convé posar en context, amb totes les precaucions, ja que l’exposició tot just inicia camí, amb les aconseguides en les quatre edicions anteriors en què Andorra es va presentar.

La participació rècord va ser l’assolida en la passada edició, la del 2017, amb els Murmuris, la instal·lació en què els recipients de fang d’Eve Ariza s’enfilaven per les parets del pavelló, oferint una proposta a l’hora sonora i visual. Va ser vista per unes 50.000 persones, segons el balanç definitiu. Una afluència que l’aleshores ministra de Cultura, Olga Gelabert, va donar per satisfactòria. Fins i tot repetir aquest balanç seria tot un èxit, va assegurar al Diari en la jornada d’inauguració del pavelló que acull The Future is Now / El futur és ara.

L’edició d’Ariza ostenta un rècord de visitants, considerablement superior als 17.818 visitants que es van comptabilitzar en l’edició del 2015, on els seleccionats per representar el país van ser l’escultor Agustí Roqué i Joan Xandri, que va comparèixer amb una instal·lació pictòrica. Un any, per cert, marcat per la polèmica del considerable increment en els costos que va suposar el transport de les obres de Roqué. En aquells moments la directora de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, va considerar l’afluència de visitants “correcta però no espectacular, en la línia d’altres anys”.

Però una mica d’autocrítica i interès a millorar sí que n’hi va haver, com demostra que per a l’edició següent, la d’Ariza, el ministeri es posés en marxa per trobar una localització més visible, el Palazzo Ca’ Cappello Memmo, que torna a allotjar enguany l’obra de Shangti. També s’hi va fer un esforç promocional –que semblava necessari i va donar fruits, a la vista del creixement de visites–, amb aportació d’Andorra Turisme.

Així es va poder augmentar unes xifres que, s’ha d’admetre, fins aleshores havien estat més aviat modestes: el 2013 s’havia saldat amb 30.247 visitants, malgrat la valenta aposta de l’aleshores ministre Albert Esteve pels polèmics cavalls de Javier Balmaseda, que completava una triple proposta en què el van acompanyar Sam Bosque i Fiona Morrison. El balanç havia estat similar al de la primera edició –amb Andorra representada per Francisco Sánchez i Helena Guàrdia–. Enguany es compta amb l’espectacularitat i el glamur que desplega l’obra de Shangti (la instal·lació i l’artista mateix, afincat a Saint-Tropez fins recalar a Andorra, fa cosa de dos anys i mig). Dona fruits? Doncs evidentment s’haurà d’esperar al recompte final. Però si s’aplica una simple operació aritmètica sense tenir en compte cap altra variable i es divideix el nombre de visitants pels set mesos que s’allarga la fira, el resultat diu que de moment el ritme d’afluència és fins i tot un pèl més curt que el de l’edició anterior: 6.000 visites mensuals davant les 7.000 rebudes pels Murmuris.