Un conflicte en espiral

Joan Lluís Ayala, historiador i arxiver del comú de la capital, recupera l’episodi amb un article publicat als últims Papers de recerca històrica que edita la Societat Andorrana de Ciències (SAC). Relata l’enfrontament entre ambdues institucions, que va durar uns anys, i com es va posar fi amb un conveni on el Quart acabava perdent els drets de propietat que tenia sobre la Casa de la Vall.

La contractació d’un mestre –competència dels comuns durant les primeres dècades del segle XX– va ser l’espurna que va desfermar el conflicte, dèiem. En el cas d’Andorra la Vella, recull Ayala, era una tasca encomanada al Quart, que disposava d’un local per a escola a la Casa de la Vall, el qual després es convertiria en despatx del síndic. Era un dret adquirit de propietat a més d’una estança, una prerrogativa que el Consell va començar a partir del 1917 arran de les desavinences per la contractació d’un mestre. El problema en realitat es va iniciar l’any anterior, quan un grup de pares de família va decidir incorporar el mestre Jesús Estayo sense consultar amb el Quart, una prerrogativa que al·legaven tenir. Veïns i membres del Quart es van dividir en una reunió de poble per tractar de l’afer, però finalment va guanyar la part que volia un altre mestre, en Pau Martí.

A partir d’aquí es va generar una espiral d’esdeveniments, ja que els descontents amb la decisió van recórrer al Consell General perquè anul·lés la disposició del Quart. La decisió d’aquesta institució va produir disconformitat en la part que sortia perdent, membres del Quart, que va considerar que s’havia ficat en les seves competències i per tant van apel·lar als coprínceps. Així va arribar al veguer francès, en aquells moments Charles Romeu, qui va considerar que, efectivament, el Consell havia pres atribucions del Quart. Romeu ho va transmetre també a la representació de la Mitra, perquè entenia que la resolució al conflicte haurien de buscar-la d’acord les dues institucions. Romeu considerava que no es podia reconèixer com a pública una escola establerta per particulars i el Quart no tenia perquè subvencionar-la. Al mateix temps, entrava en l’ús de les dependències de Casa de la Vall: “Il est à peu près certain, en effet, que les autres paroisses ne consentiront pas à ce qu’Andorre la Vieille occupe un local dans la Maison des Vallées sans autorisation et contre la volonté du Conseil Général”. Parer en què coincidia la Mitra.

El Consell va qüestionar així els drets que el Quart adduïa per utilitzar les seves dependències, per molt que des del comú es digués que així havia estat des de temps immemorials. Finalment, en un conflicte que es va allargar fins al 1920, van signar un conveni on el Quart renunciava als drets a Casa de la Vall i el Consell, als quals tenia sobre la presó del Quart.