Set rutes de muntanya permetran explorar el patrimoni en pedra seca

Primera pedra, el projecte impulsat des de l’espai sociocultural Cal Pal de la Cortinada al qual es va adherir immediatament el Govern, és un projecte “transversal” que gira al voltant d’una “arquitectura rica” al país. Ho defensa el cap d’àrea de Béns Immobles i Arqueologia de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, que ahir compareixia en la presentació d’una de les branques del projecte que més directament arribaran a la població: la posada en marxa de rutes guiades que permetran explorar aquestes construccions i la seva significació, en el paisatge i en la vida al país, des de diferents punts de vista i en un llarg recor­regut històric: des del neolític, és a dir, des del 3.500 aC, si fa no fa.

Amb el temps hi haurà una ruta per parròquia, però aquest estiu –a partir del dia 17–, només se’n posen en marxa dues: la que va de la Cortinada a Sornàs, a Ordino, i la dels orris, a Encamp. La resta estan en estudi i s’aniran sumant a l’oferta de manera progressiva.

Són itineraris de muntanya que desplegaran un coneixement també transversal del territori: de la història i l’arquitectura –parets de marge, murs de feixa, aixoplucs, l’empedrat dels camins, les bordes: es tracta de comprovar com la pedra seca ha modelat el paisatge– a la botànica, la fauna i la geologia.

En el cas de la ruta dels orris, a Encamp –ja en marxa els últims estius pel que fa a un conjunt excavat i rehabilitat pel ministeri de Cultura, el del Cubil, al qual s’afegiran ara d’altres en què s’està treballant–, és un itinerari més exigent per al caminant: uns dotze quilòmetres. No obstant això, es pot adequar el trajecte al visitant, iniciant-la a través de tres accessos diferents, va explicar la directora d’Higiene, Medi Ambient i Agricultura del comú, Vanessa Carrascosa. La ruta sencera, que va des dels Cortals fins a Grau Roig, permet descobrir vuit orris, de diferents èpoques, des dels neolítics als d’època medieval. “Justament acabem de visitar Encenrera i hem vist unes estructures fantàstiques, des dels segles XIV i XV fins a les de final del XIX i principi del XX”, va explicar Llovera, per afegir que si l’itinerari per Ordino permet observar les utilitzacions agrícoles de les construccions, en el cas d’Encamp els usos anaven més orientats a la ramaderia.

Amb aquestes dues propostes ja habilitades, les que transcorren per Escaldes-Engordany i Canillo serien las següents, atès que guies i tècnics estan començant a treballar-hi. Es busquen “punts que siguin interessants”, al temps que s’incideix en la formació dels guies.

Les reserves es poden formalitzar a Cal Pal.

REPORTATGE

I per fi, un dolmen? Estrany, estranyíssim, li sembla a l’arqueòleg Xavier Llovera que a Andorra no hi hagi cap dolmen, un tipus de construcció funerària molt present a tot el territori pirinenc, des de la Vall d’Aran, on se situa el més elevat, a la cota 2.500, fins a les portes mateixes del país, a Bescaran. Així que confia –en realitat, ho espera, li encantaria– que l’estructura que va aparèixer l’estiu passat a l’orri d'Emportona d’Encamp, a uns 2.000 metres d’altitud, sigui efectivament un dolmen. El primer dolmen trobat en sòl andorrà. Per sortir de dubtes es faran dues prospeccions en breu, per a les quals el comú té prevista una partida de 12.000 euros. Si el resultat ofereix bons auguris es faria una excavació completa, entre els estius del dos anys vinent –Encamp reserva 30.000 euros, però hi haurà la injecció signada per conveni entre l’exministra Olga Gelabert i el cònsol, Jordi Torres, a l’abril: 600.000 euros a la ruta dels orris en sis anys–. “És una excavació en la qual estem tots interessadíssims”, va confessar Llovera, “perquè tenim jaciments de l’edat del bronze però no enterraments” d’aquest tipus, fet que xoca moltíssim als científics. Sí que hi ha enterraments de l’època en altres jaciments del país ja estudiats, però cap de col·lectiu com el que s’esperaria trobar aquí. “Seria el que toca, en l’etapa entre el bronze antic i mitjà”, etapa a què correspondria l’estructura (la mateixa que la necròpolis exhumada a la Sagrera de Barcelona, amb 400 cossos: segurament a causa d’una epidèmia). Una troballa així possiblement acabaria de posar Andorra com a punt d’interès de la comunitat científica internacional, després de jaciments molt estudiats, com els de la Margineda i Juberri.