L'etern projecte del Museu Nacional torna a estar sobre la taula política

No ho sé, jo, si és prioritari; s’ha de mesurar la temperatura política, però si tira endavant només es podrà entrendre si s’aborda com un projecte d’Estat.” És el que considera Xavier Llovera, cap de l’àrea de Béns Immobles i Arqueologia de Patrimoni Cultural, i qui a priori sembla una de les persones més ben posicionades per liderar la plasmació del projecte. Si més no si s’atén a la rumorologia. “Però a mi de moment ningú m’ha proposat res en ferm”, puntualitza.

Matisos a banda, l’arqueòleg i expert en patrimoni i museus –ha estat durant els deu últims anys en comissió de serveis a la Generalitat de Catalunya, al capdavant de projectes com la gestió del patrimoni de Tarraco– té la intuïció que “aquest cop sí” que serà el moment del Museu Nacional. Sobretot “perquè he vist [Xavier] Espot insistint-hi molt durant la campanya”. “En realitat, hi veig més possibilitats que el projecte tiri endavant que no que el porti jo.”

Per la seva banda, però, Llovera sí que avança una sèrie de reflexions sobre aquest projecte eternament pendent. Des de la seva òptica, l’equipament “més enllà del públic local ha de tenir una contingent turístic important”. Seria un dels atractius per a la temporada baixa, complementant iniciatives com la del Cirque du Soleil –continuï o sigui substituït–, amb la proposta d’una exposició de gran envergadura i que mirés cap a un públic internacional. “Un turisme de certa proximitat, de 500 quilòmetres” a la rodona, estima Llovera, que garantís l’afluència entre els mesos de maig i setembre.

“L’objectiu és que Andorra es converteixi en una destinació de turisme cultural consolidada, cosa que vol dir acostumar el públic que tinguem un festival, una exposició, un conjunt de recursos” en aquesta línia. Un paquet que també inclouria explotar les possibilitats que ofereixen les pistes per fer-hi activitats durant l’estiu. Però, matisa, “tot plegat s’ha de definir molt clarament, fent seure primer tots els actors implicats en una taula perquè treballin coordinadament”.

I posats a reflexionar sobre la nova legislatura i els deures pendents a Cultura, la seva àrea de treball és la dels conflictius entorns de protecció. Des del seu punt de vista, en aquest cas és urgent centrar-se en els dels béns inclosos en la candidatura que Andorra –liderant un projecte que suma França i Espanya– presentarà a la Unesco perquè inclogui a la llista del Patrimoni de la Humanitat la construcció del coprincipat a Andorra.