Equipaments
Revifen per fi les galeries d'art?
Art al Set torna a la programació d’exposicions, amb una d’individual del colombià Duván, un habitual de la sala
Revifen per fi les galeries d'art?
L’última dècada ha estat un degoteig constant de notícies negatives des de les galeries d’art, amb tancaments constants i caiguda en picat de l’activitat, fins deixar el panorama expositiu pràcticament desert, més enllà de museus i equipaments dependents de les administracions, que tenen un altre tarannà. No obstant això, sembla que comencen a bufar lleugers aires d’optimisme: Art al Set va reobrir portes en unes noves instal·lacions a l’avinguda Carlemany i ahir inaugurava la primera exposició individual de la nova era, dedicada a l’obra del colombià –però establert a Catalunya– Duván, un artista que ja havia passat per la sala en anteriors ocasions; la més recent quan les galeristes, Pilar Cortadella i Laia Maestre, van optar per instal·lar-se al Park Hotel.
Pel que fa a la Riberaygua, el propietari, Josep Sarlé, defensava recentment que la sala no ha tancat les portes encara que no oferirà la mateixa programació habitual. De moment, torna a l’activitat sumant-se a la programació d’Ull Nu perquè s’hi exhibeixi [de]format audiovisual, una mostra amb propostes d’art multimèdia com Prima Materia, de l’artista Federico Guardabrazo, o el rètol lluminós creat per Lumen Lab Studio. També serà l’escenari d’un homenatge al recentment desaparegut Pep Aguareles en el marc del festival de joves creadors de l’audiovisual, mitjà que va ser la seva fórmula d’expressió.
Art al Set acollirà durant les properes setmanes Tintes i escultures, una proposta en què Duván ha treballat “pensant com és d’eteri, de net”, el nou espai expositiu. Per això dibuixos i escultures a penes mostren el gest de l’artista, sense gaires colors –només uns traços de vermell, algun blau, poca cosa més– en dibuixos fets amb acrílics, tinta xinesa i pinzell, figures que beuen de l’estètica de la cal·ligrafia xinesa i japonesa. La voluntat ha estat de “minimitzar els elements, els recursos, però obtenir la màxima expressió”, segons va explicar l’artista. El traç just per obrir a l’espectador la porta perquè desenvolupi la seva imaginació, que creï la seva pròpia història.
També el suport té una història: tots els dibuixos estan fets sobre un paper de cotó de gran qualitat, artesanal, que va conservar d’una fàbrica catalana que va tancar portes. Per això va optar per deixar respirar el paper.
L’exposició es completa amb escultures que entronquen amb l’estètica del còmic i l’art pop.