'E la nave va' en qüestió de còmic

La inauguració de les noves sales, la reconversió d’un espai simplement expositiu en un equipament que es pot considerar centre d’interpretació –pioner a la península– ha estat una fita, important això sí, però que s’afegeix a les 23 edicions del saló La Massana Còmic ja viscudes. La més recent, viscuda aquest cap de setmana, torna a deixar somriures de satisfacció entre els artistes convidats que, sentint-se ben tractats i reconeguts, mostren el seu agraïment amb la cessió d’originals: ho ha fet Leopoldo Sánchez –encara exposarà Bogey durant unes setmanes, a les Fontetes–; ho ha fet Carlos Puerta, que ha regalat dibuixos de Barón Rojo, probablement la seva sèrie més coneguda, i ho han fet Miguel Ángel Par­ra i Jandro González, els autors de La vampira de Barcelona.

Amb les noves aportacions continua nodrint-se un fons d’originals que ja compta amb les peces de pràcticament tots els autors que han desfilat pel saló massanenc en aquestes dues dècades i escaig, incloent-hi, o més aviat destacant, els d’emblemes com Jan o Ibáñez, aquest últim amb una portada de Mortadel·lo i Filemó que Pieras qualifica de “meravellosa”. I serà aquesta col·lecció la que vagi aportant el material que s’exhibeix al museu: més enllà de les exposicions temporals, també els originals ocupen molts dels espais de l’edifici, de les sales de consulta al vestíbul, accessos, escales i passadissos. “Perquè volem que sigui una proposta dinàmica, que vagi canviant.”

Amb el museu –o centre d’interpretació, com prefereix Pieras– ja configurat, l’artífex de tots aquests anys de còmic a la Massana considera que “tot comença a funcionar sol, ja no has de tirar del carro, sinó que el carro ja està en marxa; ara la qüestió més aviat és tractar que no se t’escapi”.

En opinió de Pieras, la parròquia està implicada. “Una altra cosa és la repercussió: diria que el saló té més repercussió fora que dins, ja sabem que en aquest país tot costa”, especialment les activitats que, com el saló, tenen lloc un cap de setmana: “El tarannà al país és marxar.” Però estan aconseguint enganxar el públic, especialment el més jove, amb les activitats paral·leles que organitzen amb l’Associació Frikis Andor­ra, entre les quals el concurs de cosplay.

El que és innegable, subratlla Pieras, és “que el nivell artístic que hem anat aconseguit és de deu, per no dir de dotze”.

A la llista de pendents

Amb “un punt de partida important”, Pieras apunta reptes pendents. El principal, poder convidar dibuixants d’arreu, amb l’ull posat de manera especial en els japonesos. “El manga té un ressò importantíssim, però per a nosaltres és una assignatura penden perquè portar aquests dibuixants és pressupostàriament inassumible.” Més possible seria, en tot cas, portar algun nord-americà aprofitant alguna estada per Europa.

I les façanes? “Paso palabra.” El cert és que encara no sembla haver-se refet del disgust de veure esbor­rada la del Corto Maltés. I no és ell, confessa, qui s’hi tornarà a posar.