Vint milions de saxos xinesos

La dada no és mera especulació, sinó certesa proporcionada pels, probablement, més interessats a conèixer-la: els fabricants de saxos. Ho explica el concertista i docent, que recorda aquella primera edició, la zero, “cosa d’uns quants amics” i la compara amb el certamen que des de dissabte torna a acollir la capital –setena edició ja en marxa–, de la qual assegura que és la que correspon a un festival totalment consolidat. “Avui quan vaig pel món a fer un concert ja no he d’explicar a ningú què és l’Andorra Sax Fest”. Probablement per això és aquesta també l’edició no sols amb més participació numèrica sinó amb una qualitat in crescendo dels instrumentistes. Probablement ho diu Efrem Roca, artífex principal de l’esdeveniment; García té menys necessitat de mostrar-se modest i ho assevera sense embuts. Dels seixanta participants a la competició, quinze van passar ja a la segona fase –de França, Itàlia, Espanya, Geòrgia, Ucraïna, Rússia, Polònia i Japó–. La fase final es disputarà dijous a la tarda. D’entre ells sortirà el guanyador absolut.

El de l’any passat, Carlos Zaragoza, protagonitza aquest un concert en solitari a l’escenari del Centre de Congressos, a les vuit del vespre. “De concerts amb tanta visibilitat com aquest potser encara no n’havia fet cap, així que ho afronto amb moltíssima il·lusió”, deia ahir a la tarda, a l’aula de l’Institut de Música –convertit en epicentre de l’esdeveniment– on assajava. Al concert, proposa, “tindré l’oportunitat de mostrar la meva vessant més personal com a músic, la música que a mi m’agrada, la manera com treballo”.

El premi “m’ha donat sobretot molta visibilitat perquè és un concurs ja molt famós en el món del saxo”, va assegurar. “I és una manera de passar una setmana entre alguns dels referents del nostre instrument”, entre els quals professors com Vincent David –un altre dels habituals de quasi cada edició– o els enguany incorporats Claude Delangle o Jean-Denis Michat, que imparteixen classes magistrals.

Zaragoza va guanyar l’edició passada, el segon cop que es presentava a la competició: havia fet un primer intent el 2015 –aleshores era alumne de García, després va seguir completant formació a França–, quan va quedar entre els finalistes. “L’any passat ja venia amb una altra mentalitat, més madur , no sols tècnicament, perquè el que marca la diferència és el que passa al teu cap”.

Al marge de la competició però involucrada en la logística, enguany hi ha la jove saxofonista xinesa Aiwen Zhang: nascuda a Xangai, va estudiar saxo a l’Eastman School of Music, a Nova York, i continua fent un màster a París, amb Delangle. La primera intenció va ser competir, però està embarcada en l’organització d’una gira del seu quartet per la Xina i tot plegat era massa. Igualment va demanar si podia enrolar-se com a voluntària. “Vinc a donar suport als amics, m’agrada estar envoltada de la comunitat del saxo.” Aprofitant la fluïdesa en idiomes, ajuda a fer les coses més fàcils per a tothom, especialment per als compatriotes: n’hi havia cinc d’inscrits al concurs. Dels vint milions possibles.