Vuitanta anys després que aquell primer d’abril s’emetés l’últim part de la guerra –“cautivo y desarmado el ejército rojo”–, les històries individuals segueixen sortint a la llum. ‘Ossos i cendres’, l’última novel·la de Robert Pastor, narra una d’aquestes peripècies.
La història arrenca a Santolaria de Galligo, localitat saragossana d’on és originària la família política del periodista i escriptor –sobrepassa la vintena de llibres publicats, entre narrativa, poesia i treballs periodístics i de recerca– i on va sentir al llarg dels anys la història que ara centra la novel·la, sentida de la veu de José María Gargallo, qui ha arribat als noranta anys amb la satisfacció de treure les restes dels familiars de sota la pedrera on van ser amagats després d’afusellats. Satisfet perquè havia dedicat tota la vida a buscar-los. L’altra font és Conchita Carcavilla, qui va veure desaparèixer