Destapar caixes fosques

D’aquesta necessitat, la d’explicar a dos nens petits per què la mare a vegades semblava una altra, va néixer Bip-bip. Marxem al planeta bipolar, un conte escrit per Angi Duró i il·lustrat per Cecília Santañes que surt a la llum gràcies al suport econòmic de la Fundació Julià Reig.

És un relat amb una finalitat i uns destinataris immediats, sí, però també extrapolable no només a infants en situació similar, sinó pensat per “anar destapant aquestes caixes fosques i que fan por, perquè la malaltia mental encara és un tabú, encara fa por”, va argumentar Duró. Més encara: parlar obertament dels trastorns de la ment és necessari, va apuntar, “perquè el que expliquem al conte és una vivència de la Yolanda, però el que a ella li passa en altres pot estar latent fins que es manifesta en una crisi”. Tots, va concloure, “tenim aquesta part fràgil i vulnerable i està bé tenir eines per afrontar-ho amb normalitat”.

El conte (amb una tirada de tres-cents exemplars) està profusament il·lustrat, ambientat en un viatge que porta els dos infants per escales on és difícil mantenir l’equilibri, per muntanyes russes, per zones de calma i zones obscures, des del planeta Terra fins al planeta Bipolar.

És un llibre, van explicar les autores, perquè pares i nens el llegeixin plegats. Amb la narració d’una aventura a la qual s’afegeix la part més estrictament adreçada als adults, la que explica la història de la protagonista des que li va ser diagnosticada la malaltia, el 1999, fins avui: “He après a conviure amb la bipolaritat: ella i jo ara som una!”