El jaciment de la Marmotta, a prop de Roma, ha amagat durant 7.000 anys secrets que potser canviaran la visió del neolític.
Objectes de fusta –les falçs i altres estris amb els seus mànecs, canoes de fins a deu metres de llargada–. Són restes impensables de trobar entre el que ha arribat al present de qualsevol altre assentament prehistòric. També hi ha teles. Fins i tot alguna resta d’aliments. Tot preservat per l’aigua del llac sota el qual ha quedat el jaciment: el sediment (tres metres de terra) tapa els objectes i l’aigua ho deixa tot segellat, evitant que els bacteris treballin. Ho explica des del CSIC espanyol Juan Gibaja, que dirigeix (al costat dels italians Niccolò Mazzucco i Mario Mineo) el
