Sandy, a l'estil 'revenge tragedy'

Tot i que Andorra o els homes d’aram –inici de la trilogia narrativa d’Isabelle Sandy ambientada a les valls– té una vessant de melodrama, d’història d’amor i desamor, no serà aquesta la lectura per la qual apostarà el muntatge semiteatralitzat que s’estrenarà dimecres vinent, dirigida per Juanma Casero i interpretada per una vintena d’actors amateurs del país. No. El director vol incidir en la tragèdia, en el cantó de revenge tragedy, de la història. Una lectura que l’apropa a l’Otelo de Shakespeare, als drames d’honor de Lope de Vega o Calderón de la Barca, on hi ha crims amagats per salvar l’honor.

Andorra o els homes d’aram arriba a l’escenari segons l’adaptació teatral signada per Jean Camp i de la qual mai s’ha fet cap escenificació, més enllà d’una emissió radiofònica dels anys quaranta de la qual només es té notícia perquè la premsa de l’època en va parlar. L’Arxiu Nacional, va recordar ahir la directora, Susanna Vela, es va arribar a posar en contacte amb l’emissora que la va radiar –Radio Eiffel, que encara existeix, però amb un altre nom– però la gravació va desaparéixer per sempre, víctima de l’habitual reciclatge de materials a les emissores. “Sabem que va haver la intenció de representar-la al teatre de l’Odeon als anys trenta, però per motius que no coneixem no es va arribar a representar”, hi va afegir.

L’Arxiu –que impulsa la representació– sí que va aconseguir, no obstant, posar-se en contacte amb els hereus de Jean Camp. Volien ser escrupulosos amb la qüestió dels drets d’autor. Els hereus els van cedir de franc per a aquesta representació, amb l’única condició que els convidessin. Així que previsiblement formaran part del públic que s’aplegui dimecres vinent, a les 21.30, a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany. Amb entrada de franc: sols cal passar a recollir la preceptiva invitació a l’oficina de turisme escaldenca, a la plaça Santa Anna. Tornant als hereus, localitzar-los no va ser un camí fàcil, va relatar Vela: ho van aconseguir finalment a través de la societat francesa que gestiona els drets d’autor dels dramaturgs.

Del text que se sentirà –traduït al català– Casero va explicar que òbviament ha de presentar diferències i matisos amb la novel·la. Començant perquè la trama està temporalment més acotada, centrada en un període de sis anys. “I trobarem que falta una mica de detall, sobre tot en la recreació històrica de l’Andorra de l’època”, no obstant, va precisar, “la versió de Camp és molt fidel pel que fa a l’acció”.

Serà una versió teatralitzada que produeix l’Escena Nacional. Una obra amb actors amateurs i membres de companyies i esbarts, “perfecta per atreure la gent a tenir una experiència teatral”, va considerar el codirector de l’ENA, Joan Hernández. Una producció amb música en directe, a càrrec del grup folk de música de muntanya Daura, format pels músics Pilar Planavila i Ivan Caro. Però va deixar la porta oberta que en un futur el text de Camp –recuperat per Jean-Claude Chevalier, biògraf de Sandy, que el va cedir a l’Arxiu Nacional– pugui ser objecte d’una representació amb tots els ets i uts.