Bryn Terfel, a la Temporada sense Wagner, però s'hi compromet en una altra visita

Franz Schubert, Jacques Ibert, l’impressionista John Ireland, temes de musicals americans –incloent-hi, si el públic així ho demana, el més que popular If I Were a Rich Man–. Però no Wagner. El baix baríton gal·lès Bryn Terfel, que ha obtingut el reconeixement internacional al llarg de la seva ja extensa carrera interpretant el Wotan de la tetralogia wagneriana, passa per Andorra –aquest vespre, com a plat fort de la Temporada de Música i Dansa– sense fer una ullada a l’obra de l’alemany. Per una raó logística i fàcil d’entendre: la potència wagneriana requeriria d’una simfònica per acompanyar-lo i ell, pel que fa a aquest recital, compareix en un format molt més auster, acompanyat de la pianista Annabel Thwaite. Queda per a una segona visita, es compromet el cantant, amb l’anuència dels representants dels patrocinadors (MoraBanc i Rolex). Si més no, agafats en el compromís del moment. Perquè tot plegat –matisa el director artístic del cicle, Josep Maria Escribano– seria d’una enorme complexitat logística. I, recordem-ho, l’escenari del Centre de Congressos té els seus ets i uts en matèria de limitacions.

Com sigui. Terfel compareix en roda de premsa desbordant simpatia explicant anècdotes –com el dia que es va posar a la llarga cua de fans de Carreras perquè li signés un autògraf, a Peralada, després de cantar Samsó i Dalila– i reconeixent que, de totes maneres, una altra de les raons per les quals bandeja Wagner és que vol explorar altres músiques. “Són òperes tan llargues, més de sis hores, i necessiten tanta dedicació, treballar-les molt”, que requereix altres coses. “Com va afirmar algú, és la diferència entre construir cases o centrar-te en el detallisme d’un mecanisme de rellotgeria.”