Andorra Lírica torna al claror amb 'Hänsel i Gretel'

a d’anit va ser només una mostra més d’aquest prodigi de coordinació que despleguen els programadors del país i que va fer que coincidissin els espectacles d’Andorra Lírica –una proposta adreçada sobre tot al públic familiar, amb l’òpera d’Engelbert Humperdinck sobre el conte dels germans Grimm– i el festival Ordino Clàssic –en aquest cas amb un muntatge que portava de nou a casa Joan Anton Rechi per posar en escena el Viatge d’hivern, un cicle de 24 lieder de Schubert–. Les dues propostes, naturalment, semblaven competir pel mateix públic (no tan abundant, l’interessat per la lírica) i no sembla agosarat apuntar que probablement l’un devia restar a l’altre. I encara que Hänsel i Gretel repeteix funció aquesta tarda, tampoc no sembla agosarat suposar que no tothom té la butxaca prou nodrida per apuntar-se a tot.

Vist des de fora semblaria lògic pensar –de fet, ja fa tant de temps– que els programadors (i, sobretot, els polítics que els empenyen i decideixen) haurien de coordinar-se. Però el cert és que quan s’ha intentat posar en marxa alguna eina, com un calendari intern per comunicar dates, tot el que es va aconseguir –segons explica un ocellet oficiós però ben informat– és que els resposnables de la programació es llancessin el 2 de gener com a possessos a reservar dates. I de la Taula de la Cultura que va néixer amb similars intencions ja fa uns quants anys, res més no se’n va tornar a saber. Som-hi, doncs, als espectacles d’ahir (als que, per si fos poc, s’ha de sumar el Mamapop, un altre espectacle musical i benèfic). A l’escenari de l’Auditori Nacional Rechi va recrear l’univers melancòlic creat per un Schubert que poc després s’acomiadaria de la vida –“No hi ha, doncs, cap record que em pugui emportar d’aquí”–, amb una escenografia on regnava la tímida llum, la lleu escalfor, que qualsevol busca una nit d’hivern. Amb una sublim interpretació del tenor Francisco Fernández-Rueda i el pianista Rubén Fernández: no serà aventurat imaginar que devien arrossegar cap a un gènere tan dur com el lied alguns dels menys convençuts, gràcies a aquesta interpretació. Llàstima de la curta entrada. Sort que a la producció de l’Ordino Clàssic se l’espera en altres escenaris, on segur tindrà més fortuna.

Al Claror lauredià, una nova mostra de l’esforç que es desplega per aixecar una producció operística feta a casa. Amb una humil però imaginativa i efectiva escenografia signada per Juanma Casero i Irina Robles. En aquest espectacle, la mallorquina Maria Casado va agafar el relleu de Jonaina Salvador en el paper de soprano, tot i que l’andorrana ha seguit al capdavant del muntatge. Proposta familiar, va posar sobre l’escenari un bon nombre de futurs cantaires: el futur del gènere.